"Through a Woman's Lens"


Ens va arribar ahir a casa per correu, amb l'expectació habitual de les grans ocasions. Through a Woman's Lens és un llibre de fotografies, però no pas un de qualsevol: en primer lloc, perquè hi ha col·laborat amb un grapat d'imatges (entre elles, la del costat) la meva estimadíssima Zita Vehil. En segon lloc, perquè és un recull d'imatges fetes amb unes càmeres fotogràfiques molt especials.

Lomography és el nom de la companyia que distribueix i popularitza tot un seguit de càmeres analògiques fetes a partir de models curiosos i econòmics del segle XX, que si bé no donen una imatge definida o ortodoxa, aconsegueixen resultats sorprenents pel que fa als colors o a l'enquadrament. De fet, el llibre és un complement al model anomenat Diana F+ en una edició especial i limitada. Però Lomography també és el nom d'un concepte fotogràfic, d'una forma de mirar el món, gairebé d'un estil de vida. Per fer-ho més present, totes les autores que hi han participat acompanyen les seves imatges amb un text on expliquen el seu univers personal, l'imaginari que les inspira i la manera de mirar-se el món que les envolta (i d'aquí el títol del llibre, "A través de la lent de la dona"). Una visió femenina que entronca amb tot allò de la veu que ahir comentava de passada, quan parlava de Ramon Erra i el seu Premi Salambó. No es tracta de fer distincions ni de marcar diferències entre els gèneres, però sí posar de relleu una visió alternativa a l'habitual: masculina, occidental, basada en prejudicis i sentenciosa. Es tracta de revelar altres postures, de fer visibles altres alternatives a la veu oficial. Com en el món literari, en la fotografia pocs són els noms de dones que se'n destaquen (si entreu aquí, comprovareu que només hi ha tres grans fotògrafes ressenyades per catorze homes destacats).


Aviat Zita Vehil exposarà els seus treballs a Barcelona i Madrid. De moment, a la botiga Colette de París s'hi exposen algunes de les imatges que formen part d'aquest llibre. Evidentment, el llunÀtic us n'informarà amb el cofoïsme que, ja us podeu imaginar, ara l'aclapara.


Comentaris

  1. Hola,
    mira t´agraeixo molt que pensis en la visió i veu de la dona, ni per bo ni per dolent, per diferent.
    Hi ha feina per anar fent, des de nosaltres mateixes fins tota la societat sencera.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada