Salambó 2008: Ramon Erra





Última hora: des de La Magrana m'envien un correu electrònic per fer-me saber que Ramon Erra ha guanyat el Salambó 2008 de la llengua catalana gràcies a la seva novel·la Desfent el nus del mocador. Aquí podeu llegir el meu comentari al respecte, publicat en el seu moment a Caràcters i al llunÀtic. Enhorabona, doncs, al Ramon. Felicitem-nos perquè una lleva d'autors i autores en la quarantena estan refrescant el panorama literari amb obres de qualitat, en plenes facultats per prendre el relleu i seguir amb aquesta tossuderia de pensar, escriure, editar i viure en català. El seu cas és molt semblant al de Serés, Lara, Calvo, Baixauli, Forcano o Llavina, tots ells amb obra ben valorada però encara desconeguts entre el gran públic.

Per cert, no voldria pas que em titllessin de misogin per no llistar mai gaires noms femenins; tant de bo no fos així. Però dels noms que ara em vénen al cap (Bosch, Montsó, Soler, El Haichmi, Moliner), no en conec cap en profunditat o amb prou interès com per a tenir-los en consideració. I això que de generacions anteriors puc citar un bon grapat d'excel·lents escriptores sense haver d'anar als clàssics habituals (bàsicament el referent universal, Rodoreda): Barbal, Abelló, Riera, Roig, Marçal... On és el relleu de les veus femenines en català? No crec en les etiquetes de literatura masculina/femenina, però sí que crec en el to de la veu, i en la manca actual de presència de veus femenines en la literatura catalana.

Comentaris

  1. Hola. Les veus femenines hi són, però ja aniran sortint, a poc a poc.
    Segur ;)

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. hola,
    Ramon Erra té una obra en conjunt.
    M´agrada que pensis en les veus femenines, la mallorquina Neus Canyelles í Susanna Rafart són dues escriptores a destacar.
    Gràcies
    Imma

    ResponElimina
  3. Llegeix-te "Una dona incòmoda", de la Montse Banegas, a veure què et sembla. Jo diria que, de veu, en té, i molta!
    Visca el Ramon Erra!

    ResponElimina
  4. doncs miri, estic d'acord amb vostè, però alhora no estic del tot d'acord amb mi mateix. vull dir que no, que jo tampoc no veig gaires noms (mercè ibarz? isabel olesti? núria perpinyà?); però alhora em sembla un contrasentit estadístic al qual no sé trobar el desllorigador.

    ResponElimina
  5. Anònim2:05 a. m.

    El monestir de l´amor secret de la M. Dolors Farrés
    Mistana de la Núria Perpinyà
    La dona de mercuri i altres de la Dolors Caminals.

    ResponElimina
  6. Hola,

    justament, l'any passat, quan va venir al club de lectura per comentar el seu últim llibre, li vaig preguntar a l'Imma Montsó si per a ella existia la literatura femenina. Veig que tu fas servir "veu femenina"... En tot cas, crec que el problema no és que no hi hagi veus literàries femenines potents, sinó més aviat que el discurs oficial continua sent masculí i no es para prou atenció en les dones. Imagina't, si ja pensem que "Las mujeres, que leen, son peligrosas" (Stefan Bollmann, pròleg d'Esther Tusquets)...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada