"El professor d'història", de Joan F. Mira


Després d'iniciar l'anomenada trilogia de València amb una novel·la de resistència (Els treballs perduts) i continuar-la amb una altra de contrició (Purgatori), a El professor d'història Joan Francesc Mira narra el procés de renúncia que du el professor Manuel Salom a jubilar-se abans de temps i a refer la seva vida completament des de patrons totalment oposats als que fins llavors l'havien guiat. Mentre la seva dona, professora de clàssiques, pateix el declivi físic producte d'una malaltia degenerativa, el professor Salom comprova la manca de sentit de tot el món que l'envolta i l'esterilitat d'una vida dedicada al coneixement, a l'estudi i al raonament. D'alguna manera, Salom i Mira constaten a la vegada que, malgrat els avenços científics i l'evolució de la raó humana (simbolitzada en la Il·lustració, el període referencial del protagonista), l'individu contemporani és incapaç d'entendre el món que li pertoca i, més enllà d'aquest, la història que l'ha dut fins al present, a causa d'una sèrie d'incongruències, paradoxes i ensopegades.

Novel·la d'idees i d'estil, El professor d'història funciona a dos nivells a la vegada, un d'intern (narratiu) i un d'extern (al·legòric). En el primer, amb una linealitat meridiana que, malgrat les marrades constants del narrador, ajuda a mantenir el lector orientat en tot moment, se'ns descriu el procés de canvi de Salom (l'absurd accident que precipita la decisió, la rebel·lió prejubilatòria, la venda i canvi de pis, etc.) a través d'una sintaxi subordinada caudalosa, aclaparadora, habitual del seu estil. Tot plegat dóna com a resultat un devessall de reflexions nascudes de la curiositat o del cansament respecte del món, i bastides sobre una erudició filosòfica, literària o històrica, que tant recula fins als clàssics grecs com pren Sant Vicent Ferrer, o Daniel Defoe i la literatura d'aventures. Amb això veiem que som el que hem anat construint a partir de les nostres lectures, de la nostra herència cultural, i es reforça el desencaix amb el món que l'envolta i amb els seus contemporanis, que defugen el passat i els ancestres. En el segon nivell, el lector pot trobar paral·lelismes ben clars entre la València actual (i, per extensió, l'Europa anglosaxonitzada), que ha abandonat la tradició en favor d'una modernitat freda i impersonal (simbolitzada en la Ciutat de les Arts i les Ciències), i la parella protagonista: Irene, la professora de clàssiques, prostrada en una cadira de rodes, esclerotitzada com els mateixos coneixements que serva; i el seu marit, el professor Salom, que fuig de la identitat pròpia per convertir-se en algú totalment diferent, molt més proper a la insubstancialitat del moment actual.

Tal com diu repetidament al llarg de l'obra, Salom passa de ser un home reflexiu a convertir-se en un ésser passiu, contemplatiu, a causa del relativisme que li suposa mirar enrere i adonar-se del poc sentit que li ha suposat els sacrificis de l'estudi i la dedicació a una carrera. El professor d'història és una obra crepuscular, de forma molt més accentuada que en els seus dos anteriors precedents literaris, i deixa ben clars els dubtes que han pogut assaltar el propi creador de Salom. Tanmateix, mentre el projecte d'escriptura d'un llibre del protagonista resta en els llimbs, aquí tenim el fruit d'un Mira que sí que ha acomplert el pacte fàustic que, subtilment, serpenteja referencialment al llarg d'una nova gran obra. No hi ha cap dubte que en el panteó d'escriptors catalans amb dret a Nobel, Mira hi ocupa un lloc destacadíssim. Que el pacte li duri per molts anys, i que nosaltres ho puguem gaudir.

Comentaris

  1. Hola Llunàtic. Com sempre ens brindes amb una ressenya d'allò més interessant. El mite de Faust abans i després de Goethe ha tingut i continua tenint una llarga història.

    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb tu. Mira és "un" dels grans. Només l'impediment d'aquesta cultura nostra, fragmentada i aïllada, el priva del reconeixement internacional.

    ResponElimina
  3. Anònim4:27 p. m.

    Hola,
    Joan F. Mira és un dels GRANS, excel.lent escriptor.
    Ja fa temps llegint El purgatori vaig pensar: això és una bona novel.la.
    Imma

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada