"Bojos per Poe"


Ahir dissabte 28 de febrer, Ramon Colom va dedicar el seu programa Millennium a parlar sobre la figura d'Edgar Allan Poe en motiu del 200 aniversari del seu naixement. S'hi van escoltar força tòpics i algunes reflexions interessants. David Roas, de la UAB, va començar amb una aproximació academicista (inventor del conte modern, valoració a partir de Baudelaire, biografia de l'alcohol i la soledat) que ens va tenir entretinguts fins que Cristina Fernández Cubas va decidir parlar més de la seva pròpia obra que la de l'escriptor de Boston. Després, Colom va recuperar Roas per a una taula rodona amb D. Sam Abrams i Fernando de Felipe. Alguna vegada he criticat el paper del doctor dins la literatura catalana, però també és cert que ahir va ser l'únic en dir alguna cosa interessant i nova, apuntant la importància del context històric en la vida i obra de Poe. En altres paraules: l'autor nord-americà es va trobar en un país massa jove i caòtic, amb una sèrie de proritats que no passaven per fomentar les arts des del propi Estat, com acostuma a passar a Europa. Un concepte que s'ha mantingut fins avui dia, és clar, idiosincràtic del seu ordre politicosocial. Les reflexions d'Abrams em van recordar que la història primerenca dels Estats Units és fascinant, i que al llarg del segle XIX dóna tota una sèrie d'autors molt peculiars, com ara Herman Melville o Ambrose Bierce, més enllà de Poe.

Però el post d'avui del llunÀtic va cap a un altre aspecte de la recepció de Poe al nostre país, i es tracta de l'edició de tots els contes publicada per Cercle de Lectors, amb il·lustracions de Joan-Pere Viladecans, ara exposades al Centre Cultural del Cercle a Barcelona. No vull discutir la vàlua de Viladecans, en primer lloc perquè no sabria analitzar-la i en segon lloc perquè confio en el criteri de qui el reivindiquen, ja que sóc un profà de la pintura. Ara bé, si conceptualment no dubto que la seva obra tingui punts de contacte amb Poe (i el mateix procés de creació que ell mateix narra ho testimonia), crec que els seus referents icònics n'estan totalment allunyats. Tampoc vull dir amb això que no hi puguin haver artistes moderns i contemporanis propers a Poe, i que sempre l'hàgim de veure sota la llum dels il·lustradors romàntics (tot i que les imatges que van crear Harry Clarke i Arthur Rackham per il·lustrar algunes edicions angleses són excel·lents). Sense anar més lluny, sempre l'he vist molt connectat a les obsessions del noruec Edvard Munch, un dels meus pintors preferits.

Tanmateix, entenc el procés creatiu de Viladecans i és lloable que hagi volgut "donar una visió de Poe absolutament contemporània, de contingut i de forma." De fet, la importància de Poe en el nostre imaginari col·lectiu va més enllà dels seus contes (peces perfectes, però que es ressenteixen de la pèrdua de la innocència dels lectors actuals), i té la seva expressió en el camp visual més que no pas en el de les lletres. Igual que quan escoltem el nom de Kafka, Cervantes, Shakespeare, Carroll, Doyle o Dickens ens vénen a la ment tota una sèrie d'imatges, de colors, de sensacions, pertanyents a un món propi que s'ha anat perpetuant en la tradició, siguin o no llegits. És la marca de la casa. I per això em costa d'acceptar l'obra de Viladecans. Ara bé, crec que el pintor català sí que seria encertadíssim per il·lustrar un dels autors que acabo d'anomenar, Franz Kafka. El seu conceptualisme pictòric i els colors terrosos s'adequarien molt a l'univers icònic del praguenc, amb castells, escarabats, membranes i laberints burocràtics, unes imatges també terrorífiques però més orgàniques que els difusos malsons psicològics de Poe (sense anar més lluny, la tortura de la consciència a El cor delator).

Comentaris

  1. Hola,
    em van regalar l´edició de Cercle de Lectors, m´agrada molt la pintura de Joan-Pere Vildecans i em sembla una obra ben aconseguida. Si uns altres tons serien més adequats no ho sé.
    Una alegria fullejar i llegir Edgar Allan POE amb pintures de Viladecans.
    Imma

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb tu, David. Em vaig comprar les obres completes de Poe al Cercle, fa un parell d'anys, i la veritat és que les pintures m'han deixat bastant fred. Segurament quedaré com un ignorant artístic, però crec que es mereixia molt més una edició d'aquest tipus. L'"abstractisme" actual em sona molt a broma fàcil, la veritat és que actualment valoro molt més la feina "tècnica" en les obres d'art, i aquest tipus d'obres "modernes" o contemporànies no em diuen absolutament res. No m'agrada haver de valorar una obra "amb manual d'instruccions" haver de saber tota l'evolució artística d'un autor per saber si el què veig vol dir alguna cosa. Digues-me simple, però per il·lustrar Poe, res com uns bons gravats romàntics, o si més no una "actualització" d'aquests com ara els de Mark Ryden (http://www.markryden.com/)... En fi ja sé que sóc un ignorant, i això m'encanta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada