Blog vs. Bloc


Tot just fa una setmana, el dissabte 21 de març, en Màrius Serra parlava a la seva columna MOTacions (publicada al suplement de cultura del diari Avui) del debat terminològic que, des dels seus orígens, s'ha establert dins la Catosfera. Des del primer moment m'he declarat defensor de Blog amb -g final per uns motius filològics que Serra exposa de la manera següent:

"Un dels capítols del recent Compendi de notes d'estil (manual per a redactors i correctors), de Ramon Sangles, editat per Llengua Nacional, ja paga amb el títol: Decididament blog i no bloc. Sangles remet als treballs del lingüista Gabriel Bibiloni per carregar contra la decisió del Termcat d'adoptar bloc (i blocaire) en comptes de blog (i bloguista o bloguer o blogaire) per referir-se als quaderns digitals. El Termcat regenta la sala d'espera al diccionari normatiu. I és aquí on, ara per ara, reposa aquest polèmic nou us de bloc que provoca la divisió entre els internautes catalans. Bibiloni abandera la fidelitat al terme original a l'anglès blog, abreviatura de web-log (quadern de bitàcola a la xarxa). Hi juga a favor que arreu ja en diguin blog, i que la terminació -g no ens sigui aliena, com ho demostren el pacient pedagog, el filòleg saberut o un pobre nàufrag com jo. El debat entre la particularitat i la generalitat és bizantí. Jo em decanto clarament per dir-ne blog, però constato una paradoxa: els qui advoquen per blog han introduït a la blogosfera catalana el que els experts en la qüestió basca anomenen la política de blocs."

Completament d'acord amb Serra i Bibiloni: els motius filològics que argumenten em semblen del tot vàlids. Blog és un manlleu de l'anglès, és a dir, un terme nou que designa un concepte fins llavors inexistent, per al qual la nostra llengua no disposa de referents lingüístics, i llavors ens cal apropiar-nos-el. I així succeeix en la majoria de termes informàtics dels darrers anys, tots manllevats de l'anglès, l'idioma utilitzat pels programadors, els productors de hardware i els seus primers usuaris. Ara bé: quan la denominació original pren un mot ja existent, és clar que val la penar cercar l'equivalent català. És el cas de mouse (ratolí), hard disk (disc dur) o e-mail (correu electrònic). I tanmateix, diem software (i no pas "programari tou"), webcam (i no pas "càmera de la xarxa", o "càmera en xarxa") o fotolog (i no pas "bitàcola de fotografies").

En tot cas, algú podria dir que blog té en català una traducció literal, bloc, que fa referència a l'objecte, de paper o electrònic, com a superfície on escrivim. Però en aquest cas només estem traduint un part de la paraula: blog és una reducció de web-log (és a dir, "bitàcola de xarxa"). Log és un terme anglès que fa referència a les bitàcoles dels vaixells, d'aquí el web (reduït a b-). Per tant, per ser totalment fidels, o les anomenem bitàcoles de xarxa, o fem la reducció de l'anglès: bitàcolax, xarxabit, xarxàcola o qualsevol bestiesa que se'ns pugui acudir.

El debat segueix obert, i crec que per a molt de temps. La pax romana que s'ha instaurat és un efecte de la normalitat amb què vivim el fenomen web-log. Tanmateix, l'obligació del Termcat no hauria de ser donar la raó a una de les dues parts, al meu entendre igual de raonables (potser més la del blog, és clar). Seria del tot desitjable una decisió salomònica que contemplés l'adquisició dels dos termes, usables a gust del consumidor, és a dir, dels parlants.

Comentaris

  1. Completament d'acord; els usuaris hauríem de poder triar, en un cas com aquest...

    ResponElimina
  2. Jo voto per blog. Bloc em sembla una tria terrible.

    ResponElimina
  3. De fet triar és el que s'està aplicant a lacarxa. A mi m'agrada blog, per les raons ja exposades però haig de reconèixer que utilitzo també termes com "blocaire". Si fos completament coherent (que no en sóc, com demostra aquest fet) hauria de triar una opció i també els seus derivats i prescindir de l'altre.
    Potser posi més cura i ho acabi fent...

    ResponElimina
  4. "lacarxa" volia ser "la xarxa" perdoneu l'error tipogràfic

    ResponElimina
  5. Anònim3:10 p. m.

    Jo voto per blog. Tot i que hi ha blogs que són un autèntic bloc

    ResponElimina
  6. Anònim3:11 p. m.

    Màrius Serra hi toca molt. Es un escritpro d'autoajuda autèntic!!!

    ResponElimina
  7. jo el que no entenc és la referència a la "política de blocs"...

    ResponElimina
  8. Reconec que és una raó absurda, però m'agrada més la paraula blog i és per això que la faig servir. D'altra banda, bloc em recorda massa l'ambient escolar (paranoies de mestra).

    ResponElimina
  9. Hi ha un detall significatiu del teu article, David. Comences per arrenglerar-te a la banda d'en Serra però acabes demanant "una decisió salomònica", això és, que s'acceptin els dos termes. Per què argumentes contra 'bloc' si al final l'acceptes salomònicament igual que 'bloc'? No serà que veus que, deixant de banda els gustos personals, no és només el Termcat sinó que els diccionaris de l'Enciclopèdia ja han acceptat també 'bloc' i no hi ha cap recurs lèxic en català que hagi optat, ara per ara, per 'blog'? No et sembla estrany?

    ResponElimina
  10. Jo em mantinc en bloc.

    Parlem de "diari" perquè fem referència al diari personal, íntim, que s'escrivia en un bloc (o un log, en anglès, és a dir, en un diari).

    Per un cop que la traducció ens surt bé i la podem adoptar sense problemes ni fonètics ni de transcripció, coi, ja són ganes, eh!

    ResponElimina
  11. Doncs jo em matinc en blog. Tot i que veig que, en coherència,hauria de dir-ne blogers o blogaires; enlloc de blocaires com faig sovint...Deu ser que sóc contradictori; com el català mateix.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada