"La remor de les onades", de Yukio Mishima


Shinji, el jove protagonista de La remor de les onades, és un pescador molt humil, de costums i pensaments senzills, però valent i coratjós. És, sens dubte, el resultat de construir un perfil ideològic i moral molt determinat per Yukio Mishima, el seu autor, que condensa en ell l’idealisme una mica ingenu, reaccionari, però tanmateix bell de la seva filosofia: l’home panteista, que viu de i amb la naturalesa, i per tant intrínsecament moral. Fins i tot l’amor de Shinji per la Hatsue, la jove i bonica filla del vell Teru (descrit físicament com un lleó, que defensa amb ferotgia felina la seva filla), ben aviat transcendeix el desig físic, tot i la sensualitat que desprenen totes les seves trobades.
L’obra de Mishima s’estructura al voltant de l’amor impossible entre Shinji i Hatsue, l'etern conflicte amorós interclassista, però el romanticisme contingut de la proposta és una excusa per presentar-nos l’univers creatiu de l’autor japonès. Tot plegat transcorre a l’illa d’Utajima, un indret on la majoria d’habitants sobreviuen al costat del mar, alimentant-se de la pesca, amb la humilitat dels costums tradicionals i d’una modernitat rústega, gairebé imperceptible. De fet, els personatges vinculats amb Tòquio o amb el segle XX, com poden ser Chiyoko (l'única jove de l'illa que estudia a la Universitat) i Yasuo (pretendent vanitós de la Hatsue), són representants de la lletjor, l’estultícia i l’amoralitat: la primera, enamorada de Shinji i gelosa de la Hatsue, començarà a estendre rumors per perjudicar els joves amants; el segon, preferit per Teru com a gendre, tampoc podrà controlar la seva gelosia i provarà d’aprofitar-se sexualment de la Hatsue. És aquest darrer l'antagonista de Shinji, definit subtilment a través dels caràcters i les aptituds (mentre Yasuo no es pot desprendre d'un preciós rellotge, objecte amb què controla el temps i que simbolitza la seva riquesa, Shinji calcula les hores de forma natural, instintiva), i amb un traç més grosser pel que fa a les seves actuacions, sobretot tenint en compte el tipus de relació de cadascun d'ells amb la Hatsue.
L’escriptura lenta, contemplativa, es beneficia d’una ploma àgil, que es deixa gronxar en els detalls i refusa les consideracions massa profundes. Mishima fa reflexionar els seus personatges amb la mateixa senzillesa amb què viuen, sempre arribant a conclusions lògiques, recolzades per virtuts com la paciència o la humilitat. En tot plegat hi trobem una mirada intrínsecament nipona: la contemplació, la reflexió o la contrició formen part de l'ideari místic i ètic dels asiàtics, el mateix que els ha proporcionat l'esperit de sacrifici i superació, però també la supèrbia que els va perdre durant la Segona Guerra Mundial. Al capdavall, Mishima conclou que Shinji triomfa en tot allò que es proposa gràcies a la seva fortalesa, decisió i templança, no pas perquè sigui gaire intel·ligent. L'autor, doncs, identifica la bellesa i el lirisme amb un ideari vital horacià, realitzant un exercici d'estil, més que no pas literari, tendent a la intranscendència i la frivolitat.
Mereixen una consideració a part l'escenari natural on es desenvolupa la trama i la traducció al català publicada per Amsterdam Llibres. En primer lloc, l'omnipresència de la natura és tan aclaparadora que s'acaba convertint en un personatge més, que fins i tot intervé en benefici o perjudici dels protagonistes. En segon lloc, la traducció de Joaquim Pijoan assaja l'ús de dialectalismes catalans (l'article salat, algunes expressions i frases fetes) perquè els lectors ens adonem de la divergència entre el japonès capitalí i la variant que es parla en un indret tan allunyat com l'illa d'Utajima. Uns aspectes que acaben d'arrodonir la immersió del lector en el particular univers de Mishima.

Comentaris

  1. Llunàtic, em va encantar aquest llibre! igual que "La tomba de les llumenetes" (portada a l'anime per el magistral Haiao Miyazaki). Aquest Sant Jordi em vaig llegir l'"OUT" de la Natsuo Kirino. És curiós veure com en un thriller negre com OUT, també s'hi reflecteix el ritme lent típic de la novel·la japonesa i el seu costumisme, però en aquest cas de l'actualitat del Japó del segle XXI.

    ResponElimina
  2. ¿sap quin llibre de mishima està molt i molt bé (dixant a banda que quan sento el nom sempre em ve al cap un grup català de rock)? "confesiones de una máscara". no està en català, ai las.

    ResponElimina
  3. Palumbus, m'apunto la recomanació. "La remor..." no m'ha desagradat, però el trobo massa gràcil... Marc, no conec el llibre que comentes, però és veritat que les referències que apuntes comparteixen un estil narratiu molt japonès, basat en un ús del temps molt particular i en concentrar-se en els petits detalls. Són les contradiccions d'una cultura com la seva, que segueix vivint a mig camí de la idiosincràsia costumista i els imparables avenços de la modernitat.

    ResponElimina
  4. Anònim1:05 p. m.

    Aquí teniu un bloc per signar en defensa del toponim oficial CALP:

    http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

    Endavant.

    ResponElimina
  5. ... Hola David, si em permets, si algun dia pots llegir quelcom més de Mishima, malgrat no estigui en català, fes-ho...

    ResponElimina
  6. Hola,

    Veig que hem coincidit en el llibre, tot i que tu hi aprofundeixes molt més.
    Felicitats pel post!

    ResponElimina
  7. Recorde que, de Mishima, em va agradar especialment "El mariner que va perdre la gràcia del mar".
    Molt recomanable, al meu parer.
    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada