Els Argonautes perduts en el temps


El gat negre, d'Edgar Allan Poe i L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, són dos clàssics que formen part de la meva adolescència, sobretot perquè amb la seva adquisició vaig descobrir una col·lecció avui dia perduda en els mars del temps, "Els Argonautes", de l'Editorial Barcanova. Suposo que les despeses d'edició que suposava van precipitar la seva desaparició, i el traspàs dels títols a un catàleg general molt menys atractiu però molt més econòmic. Una llàstima, perquè la fascinació dels relats augmentava amb els petits detalls de l'edició que feien més plaent la lectura: des del tipus de lletra, còmoda i estètica, passant per les il·lustracions (cas de Harry Clarke i Arthur Rackham per a Poe, i Mervyn Peake per a Stevenson; en tot cas, extretes d'edicions anglosaxones originals) i acabant amb l'apartat d'anotacions i biografia: el gust per la lectura s'ampliava a altres camps, i per primera vegada experimentava el plaer de gaudir d'altres aspectes de l'obra. Em convertia, a banda de lector, en bibliòfil i filòleg, potser d'una forma inconscient i primerenca. Avui dia recorro les llibreries de vell per completar la col·lecció i reviure per uns instants part de la meva memòria com a lector i com a persona.

Comentaris