"Diari d'un setembrista", de Jordi Llavina


Després de reprendre la seva carrera literària amb la força del poemari La corda del gronxador i abans de sorprendre’ns amb l’excel·lent recull de contes Ningú ha escombrat les fulles, Jordi Llavina va guanyar el Premi Alfons el Magnànim de València amb Diari d’un setembrista. Ja des del títol, el poeta deixa entreveure la seva voluntat d’embolcallar els poemes amb una pàtina autumnal, remor de fulles seques i olor a aigua estancada: els racons més obacs del viure des d’una lectura simbolista. I, tal com fa en els llibres anteriors, a partir dels esdeveniments més quotidians.

El poemari es divideix en dues parts marcades. La primera, Drap, parla de tots aquells aspectes que ens van rebregant i embrutint l’ànima des de la vivència de l’amor (partint de la innocència de “Suite de l’adolescència” fins a “La maduresa” o “Un matrimoni”, quan l’acte sexual és una rutina més dins d’una relació desgastada pel temps i els desenganys), passant per la pèrdua (“Ceguesa”) i els fills, que amb el pas del temps substitueixen l’objecte amorós (“Un matrimoni”). La segona part, L’agulla de les hores, concentra els versos dedicats al pas del temps, a la reflexió que aquest avanç suposa i a les virtuts de l’art com a reflex i fixació, en lluita contra el mateix temps, d’aquests pensaments: de nou la maternitat (“Cadells”), la pèrdua de la innocència (“L’endemà de Reis”), el suïcidi (“Suïcidi d’una noia)...

Diari d’un setembrista deixa un regust molt amargant després de la seva lectura. A banda dels temes que hi observem, Llavina duu més enllà el seu llenguatge, l’esmola i fins i tot assaja expressions i imatges decididament desagradables, que fan augmentar aquesta sensació d’agror. L’observació detinguda del món que l’envolta li ofereix un munt d’imatges (el glaç i el fred, el fang, la natura en descomposició), i això fa que molts dels seus poemes funcionin en sentit circular o comparatiu (la segona part del poema, o la part final, remet metafòricament al plantejament, com passa amb les abelles i els joves a “Piscina”, per posar un exemple). Tot plegat són mecanismes que Llavina domina a la perfecció i que arrodoneixen i expandeixen l’experiència de la lectura. És curiós com amb tres llibres que parlen de la vida des d’un caient tombant ha reprès la seva obra amb la força d’una lluminositat esclatant sobre la nostra consciència.

Comentaris