Stendhal


Tornar als clàssics sempre em resulta una activitat refrescant i higiènica, pel que té de retorn a uns conceptes més diàfans i sense prejudicis. L’envelliment o el desgast dels uns i dels altres és un fet important a l’hora de fer la tria, però: en els darrers temps he tingut la sort d’ensopegar amb llibres d’autors “obscurs” per als seus contemporanis, que ara mateix considerem com a “clàssics” per la distància temporal i pels pressupòsits literaris, però que quan els llegeixes et sorprenen amb propostes que entronquen amb “moderns” actuals. És el cas de Dostoievski o Thomas Hardy. D’altres, tot i cenyir-se a arguments tòpics i mecanismes canònics, escapen de l’obvietat a través d’un estil propi que atrapa el lector. És el cas d’Stendhal (pseudònim d’Henri Beyle) i El roig i el negre, que narra les vicissituds del jove Julien Sorel per obrir-se pas en la societat hipòcrita i materialista de la França provinciana de la restauració (cap al 1830). Sorel és un jovencell que va madurant al llarg de l’obra i que viu una mena de romanç amb la senyora de la casa on treballa com a preceptor dels seus fills. Si bé Stendhal parteix d’uns pressupòsits romàntics (Sorel és un individualista sensible, amant de l’art, d’aparença fràgil i esperit rebel), la descripció del món que envolta el protagonista no desmereix un Balzac, dels pocs que va aplaudir l’obra. Cal també destacar les descripcions del caràcter dels personatges, un ús primerenc del psicologisme hàbil i dinàmic, que no fa gens carregosa l’obra. El meu entusiasme em sorprèn a mi mateix, que no porto ni cent pàgines de les prop de sis-centes que Stendhal va escriure, però que de ben segur endraparé aprofitant les vacances de Nadal, que són ja aquí al costat.


Un punt i a part mereix l’edició. Malgrat ser publicat a Labutxaca en tapa tova (que, ja ho veig a venir, se’m desfarà en quatre dies de dur-lo amunt i avall), tenir per poc més de deu euros una traducció tan bona com la que fa Ferran Toutain és una meravella. A més, les anotacions que fa al llarg de l’obra són molt valuoses per entendre no només el context (molt important per a entendre algunes actituds dels personatges), sinó també els referents literaris de l’autor, que encapçala cada capítol amb una citació (moltes del
Don Juan de Lord Byron). No és l'única proposta interessant del segell, també hi podem trobar Wilkie Collins, Joseph Conrad o Giovanni Bocaccio. Ara ja no podem queixar-nos que els clàssics en català són més cars, així que aprofitem-ho. Potser la nostra llengua no té gaires lectors, però els que en som estem d'enhorabona per la multiplicitat de propostes que tenim a l'abast.

Comentaris

  1. "El roig i el negre" és d'aquelles lectures que em quedaran gravades a la memòria sempre més. Era adolescent, comencava a llegir com un animal afamat de lletres i em va captivar l'estil i l'argument del llibre. Després vaig seguir amb altres llibres d'Stendhal tots exquisits. M'agradarà rellegir-lo no sé quan i m'ha fet molta il·usió retrobar-lo de nou de la mà del David.
    Les edicions de butxaca són el gran invent del segle XXI a Catalunya. Altres cultures ja fa anys i panys que funcionen amb edicions de butxaca, i funcionen molt bé.

    ResponElimina
  2. De la mateixa editorial, el mateix dia que "El roig i el negre" vaig adquirir "El quadern gris", "La vida amarga" i "Tots els contes" de Pere Calders. Quin goig! Gran invent Labutxaca!

    ResponElimina
  3. Quines ganes em fas venir de llegir-lo!!

    ResponElimina
  4. No estaré mai prou agraït a Labutxaca per facilitar-nos tants llibres i tan bons a un preu tan assequible. La poesia completa de Vinyoli és, per mi, un dels llibres estrella de la col·lecció.

    Salutacions llunàtiques,
    S.

    ResponElimina
  5. Aquest agost vaig gaudir llegint dos gran clàssics, la Muntanya màgica i El Roig i el negre. la traducció d'en Ferran Toutain es magnífica. Us aconsello que la compareu amb la traducció que va fer al seu dia el malaguanyat director del Mirador en Just Cabot. I ja posats a dir, us proposo que llegiu la recopilació de cartes d'en Just Cabot que acaba de treure l'editorial "a contra vent": el llibre es titula "EL PERIODISME SILENCIAT: JUST CABOT: VIDA I CARTES DE L EXILI (19 39-1961)"

    Ferran Toutain

    ResponElimina
  6. Anònim9:39 a. m.

    Bon Nadal! i que la bona lluna ens acompanyi.

    vladimir

    ResponElimina
  7. Anònim7:08 p. m.

    Hola,
    ja sigui plena, creixent o minvant que la bona lluna t´acompanyi en les teves lectures.
    Imma

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada