Jordi Llavina


Jordi Llavina observa el món que l'envolta i s'adona de la multiplicitat dels instants, del caos i de la fragmentarietat de les mirades que el conformen. D'aquí que, quan es posa a escriure, ara mateix li faci més servei un poema o un conte que no pas una novel·la. I així sorgeixen, després de dos anys continuats de treball, La corda del gronxador, Diari d'un setembrista i Ningú ha escombrat les fulles, el seu primer recull de contes. És un nou Llavina, més madur, que sap què fer exactament amb el material que té entre les mans. Que ha fet un tomb a la seva forma d'escriure, més adequat a la contenció estilística i emocional que vol transmetre, una contenció que paradoxalment facilita una millor exploració de l'emotivitat, gens impostada. L'escriptor de Gelida farceix les seves petites històries de descripcions exhaustives, de petits detalls aparentment intranscendents, perquè aquí es troba la poesia de les coses, aquí se'n desvetlla la naturalesa. Sembla que hagin passat dècades (conscientment per part de l'autor, que ni l'esmenta a la petita biografia que acompanya el llibre) de la novel·la Nitrato de Chile amb què va guanyar el Josep Pla del 2001. La vaig llegir llavors, però sembla que ni ell ni jo ens en recordem. I sembla que per bé.

Comentaris

  1. Anònim4:01 p. m.

    Hola,
    és podria dir més alt, però no més clar.
    Tolalment d´acord
    Imma

    ResponElimina
  2. David, jo també hi estic del tot d'acord, amb el que dius. M'agrada això que apuntes de la contenció, perquè, en efecte, els contes del Fulles volen ser continguts, i distanciats, i controlats. (Si no que la memòria, a vegades, malda per escampar-se molt...) D'altra banda, és com si no hagués escrit mai aquella pèssima novel·la que cites, el nom de la qual no aconsegueixo recordar. En canvi, encara salvaria algun conte del llibre La mà tallada, que molt poca gent va llegir (i en principi, millor). La meva exigua obra comença, doncs, amb La corda del gronxador, continua amb Diari d'un setembrista i de moment té en Ningú ha escombrat les fulles el seu últim títol. Si em passes una adreça postal, m'agradaria molt enviar-te un relat de Nadal que he estat escrivint les últimes tres setmanes, i que crec que és de les coses més boniques que han sortit del meu teclat (el meu correu és llavina68@gmail.com. Moltes gràcies per la lectura i per les teves paraules

    ResponElimina
  3. Jordi Llavina, sí senyor, un escriptor a reivindicar i que també ens agrada molt sentir a la ràdio.

    ResponElimina
  4. Estic contenta que parlis dels llibres del Jordi ja que es mereix més reconeixement del que ha rebut. També és cert que s'atura a tots els detalls que en un primer moment ens poden semblar insignificants però que li confereixen al conte i als poemes els ingredients per entendre i viure el que ens intenta transmetre, el seu missatge.

    ResponElimina
  5. Molt bon escriptor!
    http://perifericedicions.blogspot.com

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada