Joan Francesc Mira


Si escriure en valencià ja és un acte de resistència, escriure alta literatura en valencià deu ser com una mena d'acte de fe. Doncs això és el que fa el professor Joan Francesc Mira, que els darrers anys ha bastit una obra excelsa i ambiciosa, l'anomenada trilogia de València, consistent en representar les paradoxes del món actual a través d'esquemes presos de la literatura clàssica que tan bé coneix un erudit de l'alçada de Mira. El viatge de Dant als inferns de Purgatori (un dels pocs Premi Sant Jordi dels darrers anys amb cara i ulls), els treballs d'Hèrcules a Els treballs perduts... i ara, a El professor d'història, la seva darrera entrega, en Mira revisita el mite de Faust. De nou ens fa navegar per la consciència d'un personatge en la tardor de la seva vida, que ha d'enfrontar-se a un món que no entén per contrast amb la memòria i del qual se sent desplaçat. Les seves diatribes són l'excusa perquè l'autor iniciï de nou el desplegament d'un ideari personal reforçat en un estil inconfusible, complex, que duu el valencià fins als límits amb l'objectiu d'extreure'n un text magmàtic, molt semblant a l'exercici literari que poden fer altres grans escriptors: Saramago amb el portuguès, Sebald amb l'alemany, Vila-Matas amb el castellà, Julien Gracq amb el francès... Mira forma part d'aquest grup d'escriptors de raça, que conformen un univers personal a partir de la llengua i l'estil, més que no pas de les temàtiques i els personatges. I tot aquest esforç perquè després obtingui un ressò discret per la marginació que pateixen els escriptors en valencià a València, i a la vegada els escriptors de la perifèria a Barcelona. En un altre país o en un altra llengua de ben segur que se li professaria un respecte a l'alçada dels bigotis de Gunter Grass a Alemanya.

Comentaris

  1. Gràcies Joan F. Mira per existir!

    un lector de la trilogia.

    ResponElimina
  2. Som un fanàtic de la trilogia de València. Mira, per a mi, és el més gran. Si escrivís en una llengua amb més parlants, o amb més estima per als seus escriptors, sempre estaria damunt fulla. Fins i tot li podrien donar el Nobel. Se'l mereix, per qualitat, estil, idees, saviesa i més.

    ResponElimina
  3. Fa pocs dies que he acabat "el professor d'història" i no m'ha decebut gents, com les dues parts de la trilogia anterior. La barreja de reflexió filosòfica, científica, crítica social, etc és insuperable. I sobretot la seva qualitat literària.
    Us proposo llegir també "el món i l'obra de Joan Francesc Mira", de l'editorial valenciana "denes".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada