"Desfent el nus del mocador", de Ramon Erra


(Article publicat a la revista Caràcters, núm. 44, juliol 2008)


Vides Creuades

Si bé la projecció que havia d’atorgar la Fira de Frankfurt a la literatura catalana va ser discutida i relativitzada des de molts sectors, el clima de debat que ha provocat el darrer any ha obtingut resultats amb l’aparició d’una sèrie de noves veus narratives, rebudes per tothom amb satisfacció i entusiasme. L’estancament de la producció catalana dels darrers anys, molt lligada a un model de novel·la decimonònica en la seva més despectiva expressió, havia esdevingut preocupant, per moltes empreses oficials que es promoguessin. I vet aquí que en qüestió de mesos es publiquen una colla de títols que divergeixen entre les propostes de caire realista i les més experimentals, però que totes elles pertanyen a uns autors i autores que s’han forjat com a lectors en la postmodernitat, i per tant tenen menys prejudicis i més varietat d’experiències, situant la seva concepció narrativa en coordenades temàtiques i estilístiques més actuals. Només el temps dirà si aquestes alternatives de futur confirmen o desestimen el nostre entusiasme.

Ramon Erra, que ja va cridar l’atenció de la crítica amb el recull de relats Pólvora del quatre de juliol, forma part d’aquesta nova fornada. Amb Desfent el nus del mocador, la seva posada de llarg, confirma les expectatives d’un narrador nat, generós, capaç de trenar una història amb qualsevol mena de material, perquè la vida –i, per tant, les històries- és pertot arreu; només cal saber escoltar i observar detingudament. Com el protagonista, un bàrman amb ínfules d’escriptor, retirat a causa d’un accident automobilístic, que decideix aprofitar les seves innumerables vivències darrere la barra del Bar de la Carretera per parlar de la diversa, microcòsmica i sempre interessant clientela que s’hi passeja. La gitana Teodomira, el Vernis dels antípodes o el Martí Sanador creuen les seves vides minúscules i embrutides amb la de molts altres pintorescos parroquians i conformen aquest teixit enrevessat, aquest mocador anuat que és la memòria del protagonista, el cambrer aspirant a Carver. Al capdavall, aquest nus que duu dins seu d’ençà de l’accident es desfarà per la pròpia inèrcia del pas del temps i d’una sèrie d’esdeveniments en sentit circular que l’arrossegaran a conèixer un parell de veïnes, mare i filla –també elles acaben formant part de la xarxa, d’aquest món petit com un mocador-. Tots ells es veuen incapaços de fugir d’aquest indret, ni tampoc dels esdeveniments, que els retornen a situacions ja viscudes. D’aquí en surt la reflexió i la redempció del protagonista, a la vegada que un retrat ben generós dels protagonistes d’aquests fets, habitants del submón que conforma l’extraradi que ens envolta, situat a mig camí del camp i de la gran ciutat, fora del cinturó barceloní: pobles als peus de la comarcal, bars de carretera, camioners i diumengers, prostitutes de cadira i revolt...

La vida es desplega a les pàgines escrites per Erra, doncs, enterbolida per la melangia i la mediocritat. Els pagesos, pastors, botiguers o viatjants es miren els canvis (simbolitzats en els gustos alcohòlics, que passen del vi calent al Malibú estranger) des de la barra del bar, amb la complicitat del licor i xerrant sobre les seves misèries. Sense voler-ho, Ramon Erra acaba adscrivint la seva narrativa a un corrent marcadament anglosaxó, aquell que parla de la marginalitat urbana, de les històries veritables i la poesia embrutida. No és en va que abans cités Carver per parlar dels anhels novel·lístics del protagonista, un autodidacte amb certes dots literàries. Ara bé, Erra personalitza la seva narrativa a través de la llengua, un exercici cabalós i brillant que aposta per la permeabilitat, movent-se entre l’estàndard i el col·loquialisme, trenant una forma d’expressió molt particular que arrodoneix el debut d'un narrador de raça, d’aquells que, escriguin el que escriguin, sempre enlluernen el lector amb el seu estil, la marca de la casa, el motiu principal de l’engrescament abans comentat, i que no té res a veure amb rànquings de vendes o rècords d’edicions. És a dir, on rau la vertadera literatura.

Comentaris

  1. PRIMER POEMS&BLOGS
    TROBADA DE POETES A LA XARXA


    Benvolgut/da poeta/poetessa,



    Des de Vilafranca del Penedès estem preparant la primera trobada de poetes blocaires/bloggers catalans per al proper dia 21 de març del 2009 en motiu del Dia Internacional de la Poesia. Us volem demanar la vostra col·laboració per a participar en l'acte en el qual s'agrairà la lectura d'un o més poemes de tots els participants i en el transcurs del qual s'obsequiarà a tots els presents amb un punt de llibre amb les adreces dels blocs/blogs de tots els participants. Els detalls, el lloc i l'hora es concretaran quan s'acosti la data, només us demanem la confirmació de la vostra assistència per poder incloure-us al llistat. Estarem molt contents que ens acompanyeu en un dia tan assenyalat i d'aquesta manera poder conèixer i reunir aquesta família poètica que comparteix dues afeccions comunes, la poesia i els blogs.

    Esperem que aquesta iniciativa sigui del vostre interès i us afegiu a l'esdeveniment.

    Per apuntar-se cal enviar un mail de confirmació i pàgina del blog que voleu incloure al punt de llibre a les adreces següents:



    Violant de Bru: violant@violantdebru.com

    Santi B. : esrecita@yahoo.es



    Afanyeu-vos a fer la vostra reserva ja que hi haurà un límit de places.

    Anirem informant de totes les novetats sobre l'acte al següent blog:

    http://poemsblogs.blogspot.com



    Us hi esperem!



    Salutacions,



    Violant de Bru (http://violantdebru.bloc.cat)

    Santi Borrell (http://poesiasantib.blogspot.com)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada