No country for old men


L’absència de música al llarg del metratge contraposada a l’abundosa presència de silenci, només trencat pels sorolls naturals del món, fa que la cadència de No country for old men s’alenteixi de forma opressiva, exasperant. El temps es materialitza de diferent manera en els tres protagonistes, relativitzant-se i ocupant diferents espais, perquè ni se'ns manifesta ni el vivim tots de la mateixa forma. Llewelyn Mosh sempre va per davant de tothom, i malgrat la cura que posa en totes les accions, el temps l’acaba endrapant. Anton Chigur, l’assassí, és un fantasma que viu fora del temps, tant se val que sigui deu anys abans o després, que la seva forma de ser no en depèn, independitzant-se al preu de convertir-se en un exiliat a l’ombra. Finalment, el sheriff Bell s’ha despenjat del temps perquè les coses van massa ràpides per a la seva edat i el seu tempo ja no és el mateix de quan era jove, alentint-se fins dur-lo cap a la senda dels elefants. El món mai és gaire agradable per als més grans, obligats a restar en terra de ningú, entre la incomprensió del present i el control que exerciren damunt el passat i que se'ls ha escapolit entre els dits.

Comentaris