Desaparicions (Poema)


















Les confraries resen de matinada
a tots els sants haguts i per haver.
No volen que cap home de la mar
sigui esbandit per la negror
del pou cec que vetlla les profunditats.

La neu esborronava la vista, i el dia
vetllava el cos encarcarat de Robert Walser
sota la cendra i l'angúnia de l'hivern.
No va deixar cap nota, ni calia.
El darrer passeig fou el seu millor escrit.

L'albada, amb nom de riu inabastable,
va arribar massa tard. Al camarot
d'Stefan Zweig, les abraçades i els calfreds
dels amants, despresos de la sensualitat,
semblaven l'intent d'un nàufrag per assolir
la costa d'una terra inconeguda, però anhelada.

Fotografia de Zita Vehil

Comentaris