4


Coi, ara me n'adono. Com que no sóc gens entusiasta de les efemèrides, cada any se'm passa per alt l'aniversari de la meva incorporació al món dels blogs, a la catosfera. A blogspot ho vaig fer oficialment un 9 de novembre, però un parell de mesos abans ja havia començat a balbucejar en una versió 1.0 del llunÀtic al balearweb.

Quatre anys de la meva vida resumits intel·lectualment en 346 posts. Déu n'hi do. Però com que cada vegada tinc més al·lèrgies a les llistes, els recomptes i les competicions, no m'enrecordo mai de puntualitzar-ho degudament. Es tracta d'anar avançant sense mirar enrere, gaudint de la passejada, aturant-se tant de temps com calgui en la contemplació i reprenent la marxa sempre que em plagui. Cap lligam, cap obligació, cap càlcul d'estructures.

Això no vol dir que escrigui de qualsevol manera. Només constata la meva actitud davant del que entenc que ha de ser el meu blog. Parlo del que vull, quan vull i amb qui vull. Escric amb plena llibertat i amb les úniques reserves de qualitat que jo mateix m'imposo. Faig servir els recursos que se m'ofereixen per fer més delitós el joc, no pas per fer-me veure més. Per això ja tinc la meva poesia i els meus escrits, les meves crítiques. De fet em vaig posar el comptador de visites per la curiositat de saber des d'on es connecten els internautes que treuen el cap per la meva finestra. I molts cops et deixa ben garratibat, perquè els camins d'internet són inescrutables.

He decidit replantejar-me el llunÀtic perquè estava començant a cansar-me davant algunes obligacions que jo mateix m'havia anat creant. Per exemple, les etiquetes. Fora etiquetes! Per què les necessitem? Ja teniu els arxius dels anys anteriors, i dubto que us interessi llegir res del que pensava el juliol del 2005. Fora la periodicitat! Darrerament m'obligava a escriure un mínim de dues entrades a la setmana. Això no vol dir que no escrigui cada dia, o molt sovint; senzillament significa que sóc molt gelós amb el que escric i reescric i selecciono com a feina habitual. Més val publicar poc i bé.

Són 4 anys, però com si fos un dia.

Comentaris

  1. Enhorabona per l'aniversari i, sobretot, pel blog. M’ha agradat especialment el teu apunt d’avui perquè toca un tema essencial: em sembla que un dels al•licients d’escriure a la blogosfera és, precisament, triar-se les restriccions; com que és possible escriure de tot i de moltes maneres diferent, la llibertat deu raure precisament en triar quines coses no farem. I canviar-ho quan convingui, és clar!

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. Hola. Moltes felicitats pels 4 anys!
    Com sempre allò que et fa singular és el teu estil, un estil que és flexible, i que madura dia a dia. Per això facis el que facis en aquest bloc, els teus lectors seguirem el teu camí literari.

    Salutacions ben cordials.

    ResponElimina
  3. Amb etiquetes o sense, que no et falte inspiració per poder seguir llegint-te. Per molts anys!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada