Se'ns acaba la "Benzina"?



Sóc lector de la revista Benzina des del seu primer número, i comprador fidel des de fa més d'un any. És per això que la següent crítica a la davallada de la revista cultural en català més ambiciosa que havia aparegut mai neix fruit de les millors intencions, perquè serveixi per detectar errors, arreglar-los i seguir omplint un buit en el mercat amb el millor dels productes.

Em sap greu dir-ho, però se la veu desnodrida, feble, amb un color apagat i la desgana als ulls. El darrer número de la revista Benzina (el 29) és com aquells gossos petaners, sacs de puces i ossos, que ens fan llàstima perquè se’ls intueix un pedigrí que no respon a la seva situació actual. I, per no ferir més susceptibilitats, m’explico. Si bé el reportatge estrella (portada i cinc pàgines) és una destacable anàlisi de l’obra de l’emergent cineasta Albert Serra, sembla com si la resta de pàgines hagin estat confegides a la recerca de palla per omplir i d’alguna almoina de certa qualitat. L’Àlex Gutiérrez ha deixat la nau en mans del José Antonio Pilar, i el rum-rum de manca de finançament (fins i tot present en l'article d’en Sebastià Alzamora aparegut al número de l'estiu) em fa pensar que la seva feina serà ben grossa per tirar endavant mes a mes, número a número. En primer lloc, doncs, han optat per una retallada dràstica de paper (de les cent pàgines del número anterior a les seixanta-quatre actuals). Pel mig es perden col·laboradors i seccions: cartes a la revista, Cròniques (d’un consumidor cultural), Hugo de Cominges, Toni Vall, Jordi Nopca, Esteve Albí, la secció de lleure, la secció de còmic...

Què en resta, d’aquesta sagnia? Doncs un producte desmanegat, amb propostes puntuals que no tenen el lligam modern, arriscat, contemporani i urbà que destil·lava abans. Vejam: si bé hi trobem una entrevista interessant al traductor Pius Alibek i la secció de llibres manté el tipus, la secció de música no és pas una miríade de propostes de música alternativa d’estils variats que trobaven l’homogeneïtat en la qualitat i el risc, sinó un recull heterogeni del que bonament han pogut recol·lectar entre els col·laboradors amb què compten, essent de les seccions més perjudicades pel retall. Uns quants articles que no aporten res, amb imatges gegants i poca lletra, i de vegades injustificables (La música de cinema a l’estat espanyol, a priori interessant, però resolta amb quatre noms citats i cap reflexió; pirates intel·lectuals, ara volen netejar consciències!? O és que reben subvenció a canvi de pamflets oficials?; cròniques del Senglar Rock i l’Acampada Jove; i un còmic horrible –ho sento per en Dugó, l’autor o autora, però és de les pitjors coses que he vist publicades a nivell gràfic en una publicació no gratuïta).

En Sebastià Alzamora ja va dir que tant se li’n fot cobrar o no, així que manté el ritme en els seus articles irònics i punyents. Mentre que en Xavier Bertran s’ha cobert de glòria embrutant tota una plana per a no res... És que no hem de ser ecologistes, Xavier? Tallar arbres per a això? MMMMMMMM..... de merda, és clar. Finalment, s’incorpora a la plantilla en Ricard Biel, de qui es publica un fragment de la seva novel·la Llit d’espines (Emboscall), suposo que com a detall pels esforços del noi, que es multiplica en cinema i literatura, demostrant ser una bona incorporació. Del poc destacat d’aquesta nova etapa de Benzina. I em sap greu dir-ho, perquè sóc consumidor habitual del seu carburant. Espero que la meva crítica (i d'altres lectors, si és que ells també observen aquesta davallada) els esperoni a sortir-se’n, a millorar i a aixecar de nou el vol. Els seguiré de prop, ho prometo, perquè publicar en català és ben difícil i sempre mereix segones i terceres oportunitats.

Comentaris

  1. A mi sempre me n'ha agradat la part de cinema i la majoria d'articulistes. La part de llibres sempre l'he trobada fluixa. Sí que fa l'efecte que no hagi de tenir continuïtat

    ResponElimina
  2. Escuradents12:35 p. m.

    Signo i rubrico la crítica, que em fa tèmer el pitjor. Permeteu-me la ironia: ara que el preu del petroli està pels núvols i la benzina líquida continua a preus insostenibles..., la benzina cultural del nostre país necessita fons de resistència!
    Reaccioneu, sisplau, i si algú hi ha de posar recursos (econòmics, vull dir) perquè la revista torni a rutllar com abans, que en prengui nota.

    ResponElimina
  3. Vaig subscriure'm de seguida a la revista, ja ho vaig dir al meu blog "Codi de Barres" que era una gran notícia que sortís una revista d'aquesta mena en llengua catalana. "Puix parla català, aviam que diu?" Però em vaig donar de baixa de la subscripció fa uns mesos perquè em va deixar d'interessar i no sóc precisament milionari. Pago l'impost revolucionari a moltes revistes però tampoc vull pagar per pagar.
    Sé que té problemes econòmics per mantenir-se i que un amic meu que feia de fotògraf va plegar perquè no li pagaven. La gent viu de la feina que fa i no de les subvencions o de l'aire.
    Em sap greu haver d'enterrar una revista en català i la veritat és que ara mateix no sabria dir què no m'agrada d'ella perquè fa temps que no la freqüento.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada