Damme


Als afores de Bruixes hi ha un canal que duu cap al nord-est fins al poblat de Damme. Cap al segle XII, quan el port de Bruixes es va dessecar, els flamencs van excavar-lo per seguir mercadejant, tot i que avui dia només serveixi per a un nou negoci, el turisme. La bellesa serena i contemplativa que s'estén a banda i banda del canal el fan ideal per prendre una barcassa que en trenta minuts cobreix el recorregut entre les dues localitats. Així arribem a Damme, un llogarret que destaca només pel Gothic Stadhuis (la casa de la vila) i la torre de l'església, i que encara és més petit que Sant Quirze del Vallès... Però que és conegut com “la ciutat dels llibres”!

No em decepciona gens la fama que la precedeix. Ja d'entrada, a la plaça del Gothic Stadhuis hi ha un munt de paradetes amb llibres, com si fos dia de mercat però les viandes haguessin estat substituïdes pel paper tintat. Més endavant trobem llibreries a tocar, una al costat de l'altra, moltes més que supermercats o botigues d'alimentació... Són petits magatzems que no destaquen per altra cosa que lleixes i lleixes plenes de llibres de segona mà, fins al capdamunt. Entrem en una qualsevol i ens hi passem gairebé una hora remenant i destriant entre els llibres en francès i els llibres en holandès dedicats a l'art, ja que van plens d'il·lustracions i així no ens reca tant la mancança lingüística. La cosa està interessant i ens mostrem alguns exemplars, però resto astorat i complagut quan ensopego amb una edició moderna i força acurada, tot i les cobertes de cartó, del Tirant lo Blanc d'en Joanot Martorell traduït a l'holandès! Sembla una ximpleria, però trobar en aquestes terres tan al Nord un testimoni de la meva llengua i cultura em fa sentir cofoi. Faig per manera de mostrar-li a la Zita tot fent una gran representació, no fos cas que el botiguer o algú se n'adonés i, tot i no entendre'ns, pugui lligar caps. Si pogués, els diria: “Mireu, un testimoni de la meva cultura, la cultura catalana, no pas espanyola!”

Al final surto amb un parell de llibres a la bossa, tots dos d'art però escrits en francès, per entendre millor les pintures. El primer, Les Primitifs flamands, és un estudi d'artistes importants com Jan van Eyck, Gerard David o el surrealista Hyeronimus Bosch. El segon, Belgique Romantique, recull tota una sèrie de làmines, gravats i il·lustracions que representen la Bèlgica del segle XIX, quan l'impuls de la burgesia i la corona en un país acabat de fundar (1830), influïts per la grandiloqüència de l'antic règim, van dotar les ciutats més importants de palaus, places i tota mena d'edificis luxosos, el precedent de l'impuls colonialista que els duria al Congo i posteriorment a l'ensopiment burgès i la grisor europeista.

Nota: aquesta és la darrera crònica del meu periple estiuenc per la zona de Flandes entre l'onze i el disset d'agost. Amb l'arribada del setembre, el llunÀtic es tornarà a posar les piles respecte a la literatura i la poesia, amb les crítiques i reflexions habituals. Us espero per acompanyar-me al quart any de cròniques selenites, esperant que hàgiu gaudit d'unes bones vacances.

Comentaris