Pàgines adormides


Dietari, dijous 16 de juliol.- A la Garrotxa s'alternen amb facilitat els dies de calor amb els de núvols rúfols i pluja generosa, tot i ser l'estiu. És un mal moment per haver decidit fer vacances: em plouen els encàrrecs editorials i em passo els matins davant l'ordinador. Però les pàgines electròniques del llunÀtic segueixen adormides, tant com les dels llibres que m'havia dut per llegir. Només puc esgarrapar un còmic de l'italià Gipi anomenat S. i a estones Pedra de tartera, de la Maria Barbal.

Per canviar una mica el paisatge però amb el portàtil al damunt i sense poder desconnectar del tot de la feina, decidim passar dues nits a Girona. Segons en Narcís Comadira, ciutat de pedra i aigua: jo, que sóc visitant, copso més el tema de la pedra, que deu arrelar els gironins a la seva ciutat. Les restes de tres cultures diferents -romana, cristiana medieval i jueva- han conformat el caràcter propi del casc històric, que ja coneixia però que em deleixo per tornar a recórrer. D'alguna manera, aquestes ciutats antigues també és llegeixen, són com vells volums il·luminats esperant a que algú obri amb respecte les seves pàgines de memòria.

L'estiu, amb la canícula apretant de valent, convida a viure a l'aire lliure i costa trobar moments per desvetllar les pàgines adormides.

Comentaris