Café Life Paris


Un dels espais urbans que més he mitificat al llarg de la meva vida són els cafès, tant per l'experiència pròpia (les hores passades esperant algú o fent temps, xerrant amb els amics, esmorzant), com per ser tradicionalment el centre de reunió dels artistes i els intel·lectuals al llarg de la història. Els 4 gats a Barcelona n'és un bon exemple. No acostumo a "anar de copes", tot i que les cocteleries també són un espai amb un glamour especial. Per això, sempre que he hagut de citar-me amb algú ho he fet "per prendre un cafè". Tal és el meu amor per les cafeteries que la setmana passada, pel meu aniversari, la Zita em va regalar Café Life Paris, una guia profusament il·lustrada i comentada de les millors cafeteries parisenques. És a dir, una compilació dels racons més especials de la ciutat dels meus somnis i dels espais on més m'agrada deixatar les hores amb un cafè amb llet al davant i la companyia d'un diari, un llibre o una llibreta on recollir les meves impressions.

La veritat és que he viatjat dues vegades a París i, com se sol dir, no te l'acabes mai: fullejo els diversos cafès ressenyats a la guia i me n'adono que només reconec el Café de la Paix (per on han arribat a passar-hi clients tan eminents com Oscar Wilde, Noel Coward, sir Arthur Conan Doyle o el Duc de Windsor), Ma Bourgogne (a l'espectacular Place des Vosges, al recomanabilíssim barri de Les Marais) i el meu favorit, el Bar du Caveau, un deliciós racó a la Place Dauphine, "a secret garden hidden away behind the Conciergerie. Many Parisians don't know about it. The beauty of this quiet hideaway, tucked into the Place behind the Conciergerie -and a convenient stop if you're going to or coming from a visit to la Sainte Chapelle- makes up for the rather austere behavior of the people behind the bar".

La mateixa editorial (http://www.arrisbooks.com/) ha publicat altres llibres sobre els cafès de Florència, Venècia, Roma (Itàlia, on la qualitat del cafè ja és de per si més important que les pròpies cafeteries) i Nova York. Una delícia, doncs, per a diversos sentits que pot servir per paladejar els records del viatge o com a guia en futures visites a la Ciutat de les Llums (i en aquest cas, dels seus sabors).

Comentaris

  1. A París hi ha un cafè que es diu L'Imprèvu, surt a la guia? A mi em va semblar especial: cada paret empaperada diferent, cada taula pintada diferent, i un sòtan recargat i gòtic, tot plegat un bon imprevist descobrir-ho.

    ResponElimina
  2. Just fa quinze dies posava els peus a la bella Paris... i recorria els carrers plens de cafès, de taules petites fora al carrer, de façanes antigues i finestres de somnis. És una ciutat que convida a passejar. Una guia interessant!

    ResponElimina
  3. Hola, Frannia! Doncs no, L'Imprèvu no surt al llbre. Pensa que no és un llibre gaire extens, unes 200 pàgines, i que París és anomenada La Ciutat de les Llums perquè, entre d'altres coses, disposa de centenars de cafès oberts i plens totes les nits. Així que no és difícil trobar indrets genials que no surten a les guies. A qualsevol cantonada pots trobar un bon local per prendre tranquil·lament un cafè o un "chocolat", sens dubte.

    Laura, quina sort... Jo ja hi he estat 2 vegades i frisso per tornar-hi...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada