Misèries dels patriotes



Algú, des del seu automòbil aparcat al carrer, ha posat a tot drap la versió franquista de l'himne espanyol, amb la lletra cantada, i penso si no podria denunciar aquest desgraciat que juga amb un dels símbols que van costar la vida de milers de persones perquè no s'adeien al feixisme i a les seves vomitives i sagnants conseqüències: "Viva España alzad los brazos hijos del pueblo español,que vuelva a resurgir.Gloria a la patria que supo seguir sobre el azul del mar y el lento caminar." Se'm regira l'estómac i em roda el cap. Sabadell és un feu filofeixista i espanyolista, i avui ens ho recorden amb la veu rogallosa i esqueixada per una emoció visceral, animal, primària. Sí, això és Espanya: un primitivisme que els sociates intenten atenuar amb una visió més "moderna" del sentiment nacional, més light, més "còmoda". Però de troglodites n'hi ha més dels que ells voldrien, perquè això de les pàtries postcolonialistes ja ho té, aquesta mena d'arrogància sentimentaloïde de qui ha vist com el seu antic poder ja no té importància en el panorama internacional.
Ara ja ningú se'n recorda de la crisi. Tota aquesta colla que criden visques, llencen petards i alcen banderes demà hauran d'anar a la fàbrica, i potser passat demà ja no tindran feina perquè hi haurà un expedient de regulació. I potser no podran pagar la hipoteca, però seguiran malcriant els seus fills comprant-los PlayStations, dient que el català és una merda i fent que el proper curs un professor de català tranquil i normal com ara jo es torni a trobar amb més problemes, que no tenen pas a veure amb que no entenen les subordinades, sinó topant amb una animadversió nascuda de la ignorància i la misèria. Però ara els és ben igual, perquè “l'opi del poble” és avui més que mai el centre del seu món, que per unes hores els donarà sentit fins que la tristesa i la grisor de la realitat s'imposi demà a les set del matí.

Comentaris

  1. xavier salomó8:49 a. m.

    quin desastre, de debó, quin desastre... nosaltres vam optar, tot sortint de l'estudi, sortir a passejar amb bici per Sant Quirze... doncs bé, enmig d'un descampat, llunt del poble, de cop i volta sentim, com si es tractès d'una mena de tsunami oral, un goool enorme que provenia de TOTA la població sencera, amb els posteriors petards i crits d'eufòria.
    Què ens està passant?
    Jo no entenc res, de debó... ahir un amic meu italià em comentava que el fet de jugar 4 o 5 jugadors catalans potser hi influïa, però jo segeuixo sense entendre res...

    ResponElimina
  2. Encara serà cert allò de Sabadell...mala pell? I teniu un alcalde sociata...de la vell guàrdia.

    ResponElimina
  3. Hola David. La nit de diumenge a BCN era esfereïdora, tan fanatisme i tant salvatgisme ens retornen a l'era dels primitius. Si les persones llegissin més, tindríem una societat més civilitzada.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  4. Insisteixo (ho estic fent a tots els blocs que toquen el tema):

    estem massa pendents del que fan els altres.

    Nosaltres, endavant. A viure amb normalitat.

    Que ens fa falta alguna cosa? La demanem; que no ens la donen, la fem nosaltres.

    Exemples: cinema, literatura, música, productes, empreses, vides...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada