Les lletres sense sexe





Felicitats per partida doble per a la Montserrat Abelló: ha guanyat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i ha esdevingut la tercera dona en fer-ho, davant l’abassegadora majoria masculina, amb trenta-set. No crec en la paritat que ara es porta en els cercles polítics perquè és una nova il·lusió igualitària que al final acabarà per igualar, però pel cap baix: ens agradi o no, la meritocràcia és una bona forma d’ensopegar amb els millors professionals, perquè són les habilitats de les persones que els atorguen els mereixements i no pas al revés. Però també és de justícia assenyalar que al llarg de la història les dones han estat silenciades, marginades, vilipendiades, oblidades i menyspreades per tota una sèrie de prejudicis que basteixen l’antiga societat patriarcal. Qui sap si en èpoques pretèrites es van perdre grans escriptores sense amistats masculines poderoses per ajudar-les a sobresortir o simplement per ajudar-les a publicar.






També m'arriba la notícia que el poema "Romanç de l'Home de la Muntanya" d'una altra dona dedicada a les lletres, la Dolors Miquel, forma part d'un espectacle anomenat Romanços i estampes del 21, del grup Túrnez i Sesé. Doncs bé, el meu amic i gran il·lustrador Xavier Salomó ha rebut l'encàrrec de preparar una sèrie d'imatges relatives a aquest poema que seran visualitzades durant l'espectacle, que es presentarà el proper mes d'octubre. Us convido a embadocar-vos amb l'extraordinària poesia del seu treball, tan evocador sense ni tan sols haver llegit les paraules de la poetessa.




Finalment, voldria recordar-vos que el proper dimarts 8 de juliol, a les 19.30, presentarem La Catosfera Literària al FNAC. Hi esteu convidats i convidades, és clar. Prometo no faltar-hi aquesta vegada, encara que no he volgut participar com a orador perquè sempre hi haurà qui ho sàpiga exposar millor i perquè la millor manera que teniu d'apropar-vos al meu concepte de literatura 2.0 és comprar el llibre, llegir-me (-nos) i seguir-me (-nos) per la xarxa de xarxes.

Comentaris

  1. Hola, guapu!

    Merci per l'honor de figurar en el teu blog! Veig que has canviat la capçalera...està realment molt bé! Hi deu tenir alguna cosa a veure una fotògrafa i dissenyadora?

    Per cert, jo si que crec que és absolutament necessària la paritat. Tan de bó poguès creure en la meritocràcia, però si així fos, avui hauria d'obrir qualsevol diari de qualsevol lloc del món i trobar-me tants articulistes masculins com femenins, tantes fotos de polítics homes com dones... és que fins ara les dones no ho han fet bé? No es mereixen estar a primera línea? No han estudiat tant com els altres ni es mereixen el que els seus companys homes?
    En fi, donaria per un nou post i tampoc és el cas.
    Una abraçada ben gran (m'apunto la presentació del llibre, aquesta vegada més accesible!)

    ResponElimina
  2. Cristina5:13 p. m.

    N'has llegit alguna cosa d'aquesta autora?

    ResponElimina
  3. Xavi: crec que la paritat no serveix de res si només es tracta d'un fet numèric. Creus que al govern de Zapatero li ha servit de res la paritat amb la Maleni Alvarez? Quantitat no significa qualitat, per tant les dones han de reivindicar ser reconegudes pels seus mèrits, és a dir, meritocràticament. Això no vol dir que al llarg de la història (i actualment, per desgràcia, encara passa) no se les hagi discriminat pels prejudicis del patriarcat, simplement vull dir que la discriminació positiva és tan dolenta com la negativa.

    Cristina: Proa fa poc ha editat una antologia de la seva obra. Jo he llegit "Dins l'esfera del temps", que està prou bé (poemes breus i sintètics, però no pas incomprensibles, tot el contrari), però suposo que el Premi és un compendi entre la seva obra literària i la gran tasca com a traductora d'un bon munt d'autores estrangeres, començant per la Sylvia Plath.

    ResponElimina
  4. Sí, a mi també m'agrada molt més el nou disseny. La nova Internet va normalitzant els usos.

    Jo estic en la línia del Salomó: penso que les accions positives són una mesura de correcció d'una situació excloent.

    Serà transitòria, n'estic segura. Un cop se superin els vells paradigmes, a poc a poc es normalitzaran situacions i, tan de bo, arribarem a l'autèntica meritocràcia.

    Salut!

    ResponElimina
  5. És el primer cop que escric aquí, tot i que vaig seguint els teus posts.
    No crec que poguem demanar mèrits quan no hi ha igualtat. Ja no parlo de formació, avui dia encara poden sortir grans llicenciades que segons en quina feina sempre passaran a un segon lloc per molt que els seus mèrits acadèmics siguin superiors als dels homes, pel que primer cal parlar d'igualtat i després, els mèrits pel seu propi pes passaran a ser el criteri que determinarà si s'agafa a una persona o a una altra, independentment del seu sexe. Aquesta igualtat, però, ha de ser ben entesa i no aquesta mena de "lema" de "posem dones a l'equip directiu per a que no es digui que som sexistes o així rebrem aquell reconeixement corporatiu", ni que una dona per mantenir el seu lloc hagi de convertir-se en una mena de fera que vagi clavant queixalades a tort i a dret. Encara falta molt, massa!
    Em va fer una gran alegria veure que la Montserrat Abelló havia rebut el Premi d'Honor de les Lletres catalanes, amb independència del factor sexista que has mencionat, i només espero i desitjo que sigui un real i sincer reconeixement a la seva obra i a la seva tasca, i no una mena de màrqueting que aprofiti que aquest any ha fet els 90 anys: ja sé que segurament és mal pensar, però la qüestió dels Premis sempre és de per si molt "qüestionable".
    Salut

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada