Les 7 del matí


Fotografia de Zita Vehil
Són les set del matí a l'estació d'autobusos i un escombriaire fa fora la gent que s'asseu al llarg pedrís que fa de paret amb el carrer. Els obrers fan cara de son, llegeixen diaris gratuïts i fan passar tan bé com poden els darrers moments abans de començar una nova esllomadora jornada de treball. Tot és prosa, densa i subordinada; ja no queden rastres de la poesia èpica d'ahir a la nit. Els autobusos arriben amb el retard i la cadència habituals. Dins, els periodistes de la ràdio són els únics en mantenir les celebracions: com els polítics, són aus rapinyaires que s'aniran alimentant del cadàver de la notícia tant com puguin. La banalitat, mentrestant, en uns temps tan veloços com els que corren, ja ha quedat ben enrere.

Comentaris

  1. Hola. Una crònica quotidiana molt poètica i bella.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada