32


A l'edat de 32, ja feia anys que Stefan Zweig havia publicat la seva primera novel·la i el seu primer poemari, i després de viatjar a l'Índia i a l'Amèrica del Nord es disposava a instal·lar-se a Salzburg; Enrique Vila-Matas ja havia viscut a París durant una època fosca de la seva vida i havia publicat tres novel·les, i només dos anys després saltaria a la palestra amb Historia abreviada de la literatura portátil; justament amb 32 anys, després de divorciar-se de la seva primera dona i de fracassar en l'intent de publicar, Paul Auster rep una petita herència a causa de la mort del seu pare que li permet escriure el seu primer gran llibre, La invenció de la solitud; mentrestant, el mateix any (1982) Quim Monzó ja ha escrit dos dels seus grans llibres de contes (Uf, va dir ell i Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury) i és becat per anar a Nova York durant una temporada. Tots ells són escriptors, i casos com els seus n'hi ha de molt escandalosos (triomfs amb vint-i-pocs anys, nens o adolescents prodigis, i això sense fixar-nos en altres arts on els genis com Mozart encara sovintegen més). Tanmateix, els meus estimats Dostoievski i Sebald tenien dues situacions ben diferents, amb 32 anys: el primer passava una llarga temporada a Sibèria, i el segon no començaria a escriure fins onze anys més tard.
Avui és el meu aniversari i m'ha donat per comparar les trajectòries dels escriptors que més m'estimo. Simple curiositat, res d'autocompassió o melangia, només una enveja sana i (espero que) engrescadora. Trobo que l'inici de l'estiu és una època millor que el cap d'any per fer balanços, més encara quan la meva feina de docent torna a connectar amb els cicles d'estudiant a què m'havia acostumat després de tants anys. El curs acaba, l'estiu comença, s'entreguen les notes als esforços de tot un any i és el moment de comprovar si han valgut la pena o no han estat suficients. També és el començament del descans, del tedi, de la vida fosa per la virolència del sol i de la calor, de les consciències adormides, les nits llargues i xafogoses, les xerrades a les terrasses dels cafès, els viatges a l'estranger, els llibres ajornats durant l'any, els versos i les ratlles no escrites. Sempre he pensat que l'estiu és una època en la qual m'han passat les coses més estranyes i memorables.
Com cada aniversari, passo pàgina en la meva vida i a partir d'avui mateix espero escriure'n una de nova de la millor manera possible. Potser les pàgines que han de venir tindran premi, o potser no. El més segur és que seguiré girant fulls de molts i moltes altres pel simple plaer de sentir-me acompanyat en el caos, la inconsciència i la imprevisibilitat que és això de viure i escriure.

Comentaris

  1. Felicitats pels teus 32. De moment,ja formes part dels catosfèrics i t'han publicat articles a llocs reconeguts de literatura catalana. Esperem continuar llegint les teves experiències estranyes i memorables.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. vladimir4:58 p. m.

    L'inici de l'estiu... sobretot, sobretot, les noies amb poca roba, miracle de vida si no estem massa pendents de la lluna;)

    Bon estiu, per molts anys.

    ResponElimina
  3. Cristina7:05 p. m.

    Moltes felicitats, David, i no t'oblidis de continuar regalant-nos posts!! Mua

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats, David. I endavant! :)

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tothom! Cristina, el regal són les vostres visites, lectures dels meus posts i comentaris. Arlequí, la vida sempre és estranya i molts cops aquesta estranyesa és meravellosa, per això decidim escriure; no dubtis que seguiré fent-ho.

    ResponElimina
  6. Per molts anys, David.

    La vida et somriu i n'estic encantada. T'ho has pencat, has apostat pel sí i tot va de la millor manera possible.

    Que tinguis un bon any, el que ve serà profètic (33).

    ResponElimina
  7. Felicitats, David.
    Aquesta idea sobre el caos la penso sovint: vivim en el caos per molt que l'ordenem constantment, és l'estat natural de les coses. Llegir i escriure és un intent, sempre fallit, d'ordenar-lo.
    Bona lectura-escriptura, si és que és decent separar una cosa de l'altra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada