Literatura 2.0 (II): Els escriptors del segle 2.1


Som esclaus del temps passat, servidors del present i promesos del futur. I tanmateix no sempre ens és donada la possibilitat de viure el naixement d'una revolució que canviï el món que coneixem.L'analogia ha deixat lloc a la digitalització i, a la vegada, a les noves tecnologies de la informació. I el terrabastall ha esdevingut insostenible per a les indústries de la cultura, les més afectades de totes. Han perdut el control d'un negoci que s'ha posat a l'abast del públic de forma directa i gratuïta. S'han alçat les veus d'alarma, els crits apocalíptics, la faramalla mediàtica de propaganda dissuasiva (que consisteix en responsabilitzar de tots els mals el consumidor i mirar cap a una altra banda). Molts diuen que abaratir la cultura significa restar-li valor als ulls de la gent, però obliden la gran quantitat d'obres d'art que poblen les urbs més esplèndides del món i que podem gaudir sense fer un gran dispendi per posseir-lo. És evident, però, que l'artista necessita obtenir un benefici per professionalitzar-se.

Així, els artistes musicals potser no venen tants discs com abans, però els concerts s'han multiplicat perquè la gent té fam de directe, precisament l'espai natural que l'estudi i les noves tecnologies havien pervertit. Els cineastes ho tenen més pelut, perquè el seu espai natural, la sala de cinema, ha estat substituïda per la sala d'estar o, directament, la pantalla de l'ordinador. Tot i així, n'hi ha que s'han passat a les càmeres digitals per abaratir costos i autofinanciar-se els seus projectes. Finalment, els literats potser es consideraven tan afortunats com els artistes plàstics perquè en el seu procés de creació no hi participava cap mena de tecnologia (a banda de la pantalla de l'ordinador personal). Il·lusos, van oblidar que qualsevol revolució té com a fonament la filtració dels seus supòsits en totes les capes de la societat. I així, avui dia ja es parla de literatura 2.0, de llibres electrònics i de blogs literaris.

Com sempre, la millor opció és l'adaptació darwiniana. L'escriptor del segle 2.1 no ha de renunciar a la qualitat (dels referents i les lectures) ni a la quantitat (de mitjans al seu abast). Declarar-se hereu o deutor de Thomas Mann, Ernest Hemingway o Gustave Flaubert no significa que hagi de renunciar als canals nous de difusió que té al seu abast. Fins ara, els escriptors (o aspirants a) només eren llegits sempre que guanyessin un premi literari, tinguessin un contracte editorial o disposessin d'una columna literària. Ara també tenen al seu abast els blogs personals, els sistemes de difusió gratuïts (tant per a l'autor com per al lector), les editorials electròniques (que abarateixen els costos), la premsa gratuïta (perquè el boca/orella dels lectors també pot ser rigorós i més diàfan i creïble que les capelletes crítiques)... Han de renunciar a tot això per una qüestió de suposada “puresa”?

El futur de la literatura passa per saber adaptar-se a totes aquestes novetats, per saber permeabilitzar-se i distrubuir-se per aquests canals nous que, de ben segur, el faran arribar millor al públic de sempre i potser a un públic nou que no acostuma a fullejar els diaris o les revistes del sector. També promourà la producció i la promoció d'escriptors que fins al moment no disposaven de plataformes lliures. I, finalment, provocarà l'aparició de nous gèneres que juguin amb les possibilitats del nou format (de fet, la Laura Borràs ja ens en va parlar a les Jornades de la Catosfera i ens en va mostrar les possibilitats).

Tot plegat no significa que s'hagi de renunciar al paper, tal i com algunes llengües massa esmolades argumenten per acusar els escriptors i lectors del segle 2.1. El romanticisme del llibre no desapareixerà mai, perquè es fonamenta en el col·leccionisme, màxima del consumisme. Si bé en la música el CD va desplaçar totalment el vinil (reducte d'autèntics arqueòlegs), els llibres electrònics no ho tindran tan fàcil perquè en el fons es tracta de grans magatzems de memòria, desapareixent l'objecte físic. I la majoria de bons lectors són, en un grau elevat, bibliòfils. Potser el llibre electrònic sigui un útil per al dia a dia, per aqui es conforma amb llegir un best seller gruixut de camí a la feina, però és més possible una convivència de suports per la idiosincràsia del negoci, que no pas una substitució.

Comentaris

  1. Hola. Crec que és un fet que internet ha canviat el format de moltes coses, entre elles, els llibres. Però llibre i llibre electrònic poden conviure sense destorbar-se. Si hores d'ara les llibreries sempre estan plenes de bibliòfils, vol dir que el llibre en paper no morirà mai.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. T'he descobert gràcies a "La Catosfera literària". M'agrada el teu àtic a la lluna :)

    ResponElimina
  3. M'estic informant sobre els nous dispositius de lectura: cal reinventar l'ofici, sens dubte; de fet, tinc un Papyre a casa. El problema d'aquests aparells és que no satisfan les meves expectatives com a lector de pantalla: no puc "navegar els llibres". Això, evidentment, se solucionarà algun dia, però la lectura està associada a una gestualitat i a uns hàbits —més enllà de les lleis de mercat— que faran que la lectura en paper perduri molt de temps.

    Més important que els formats de lectura seria, precisament, els canvis en la forma de difusió del coneixement. Actualment assistim a una redistribució d'aquestes formes —la transmissió oral, per exemple, no ha desaparegut i les noves tecnologies la poden afavorir—, i la gran pregunta no és si d'aquí a cinquanta anys es llegirà Guerra i pau en un dispositiu electrònic: és si l'evolució dels nous gèneres literaris pensats des de l'entorn virtual i la nova literacitat crítica desenvolupada a partir de la pantalla faran que es cregui necessari llegir Guerra i pau.

    Estic d'acord amb tu que vivim un moment excepcional i que val la pena reflexionar-hi.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  4. Ho he dit moltes vegades però no em fa res repetir-me: crec que el llibre de consulta acabarà essent sobretot digital però el format del llibre de paper és insuperable en molts sentits; estarem segles(?) convisquent amb els dos formats.
    I sí que és realment interessant viure aquests moments de canvis. I veure com reacciona cadascú: uns amb por, altres amb passió, altres amb escepticisme, altres exagerant, altres relativitzant, tothom dient la seva, això sí. I especulant, sobretot especulant, no deixa de ser com preveure el temps.
    Salutacions Més que cordials.

    ResponElimina
  5. Jo també penso que, tot i l'aparició de les noves tecnologies, el paper mai desapareixerà com a suport de textos literaris. Per la mateixa raó que la televisió no ha desbancat la ràdio. Perquè són dos tipus de comunicació diferents. Podem mirar la tele i sopar; però no podem mirar la tele i conduir, ni mirar la tele i planxar, ni mirar la tele i teclejar a l'ordinador... Si ho fem, ens perdrem part del missatge, perquè molts dels signes dels programes que fan a la tele són visuals. En canvi, sí que podem conduir, planxar, teclejar a l'ordinador.. i escoltar la ràdio, sense perdre'ns cap part del missatge. De la mateixa manera, mentre existeixin els trens, els metros, els autobusos, els llits... sempre farem servir el llibre. Perquè la flexibilitat de lectura que aporta, ara per ara, no és la mateixa que la de l'ordinador. Un llibre no s'ha d'endollar, no necessita connexió wifi, no pesa, no cansa la vista, no necessita sistema operatiu ni salvapantalles... A banda, en el format digital també hi entren en joc les imatges. El llibre, en canvi, basteix móns literaris només a partir de les paraules. I aquest fet també forma part indissoluble de la literatura tal i com l'hem entesa durant segles.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada