Literatura 2.0 (I): Els Cercles Literaris


El cineasta Julio Medem va construir un dels seus films més populars i reeixits basant-se en la imatge del cercle com a símbol de la continuïtat, de la vida inacabada i de les paradoxes. Un cercle, o bé un gir de 360 graus, l’absurd de moure’s i fer tot un camí per arribar al mateix lloc d’on se surt, això sí, sempre amb les alforges plenes de l’experiència que ens ofereix el viatge. I vet aquí que a la literatura li ha passat el mateix en la seva evolució des que en la nit dels temps els primers homínids amb capacitat d’expressió s’expliquessin les primeres històries sobre el món.

Perquè si considerem que Homer i les seves dues obres magnes, Il·líada i Odissea, són el primer testimoni de grans històries amb un contingut significatiu per als individus que les conservaven amb la transmissió oral, també podem entendre que més de dos mil anys després les noves tecnologies ens hagin ofert la possibilitat de revocar el privilegi de les elits literàries tot tornant a la transmissió i expansió tribal. Per això encara n’hi ha que resten xocats davant aquest daltabaix, que trenca amb el model heretat i perpetuat des dels temps de l’Alta Edat Mitjana, ni més ni menys.

Retrocedint en el temps ens adonem que en l’època en què Jaume I posava al mapa el poder de la seva corona i de retruc la cultura catalana, l’escriptura havia encaixat dins del sistema feudal com la resta de coses d’aquest món, és a dir, essent un privilegi de les classes dominants, la noblesa i l’església. Tots aquells coneixements que els clàssics havien posat a disposició de la polis i la civis, que servirien per al govern i per tant amb una dimensió popular, ara eren reclosos als monestirs on els il·luminadors destriaven segons la moral religiosa. Mentrestant, la poesia servia com a pretext amorós i juganer als castells senyorials, i la prosa s'adequava a la redacció de tot tipus de documents oficials i oficiosos (cas de la Crònica o Llibre des Feyts reproduïda en la imatge). És evident que el poble seguia forjant les seves pròpies composicions, però ni disposaven dels elements per recollir-les i conservar-les ni als creadors els interessava res que no fos actuar davant el baró, el marquès o el duc de torn.

Fou amb la Il·lustració i la Revolució Francesa que la literatura en concret i la cultura en general tornaven a posar-se a l’abast del poble. Però els principis revolucionaris van topar amb la realitat d’una societat que havia canviat els grillons feudals per l’explotació salarial de la industrialització. La realitat d’un accés general a la cultura no va iniciar el seu camí fins al segle XIX i ben bé el XX, moment en el qual hi ha una explosió de la novel·la com a gènere de masses. Per fi els creadors havien trobat un públic, un model literari de transmissió adequat i una possibilitat de professionalitzar la seva tasca i tancar el cercle, tornant a convertir el pensador en personatge útil per a la societat, com en els temps de la polis i de la civis.

I, tanmateix, el segle XX ha dividit com mai a públic i creadors, produint-se una divisió entre literatura de qualitat i literatura de masses. Els grups d'intel·lectuals, popes de la crítica o dels estudis universitaris, han sacralitzat l'art literari, convertint-se en una nova lleva de procuradors, la nova aristocràcia. Mentrestant, els mecanismes industrials han anat tibant la corda, oferint productes cada vegada més intranscendents i reduint l'espai per a les propostes més arriscades.

Aquest cop, el cercle el tanquen les noves tecnologies. Després que la crítica i la indústria capitalitzessin els fòrums d’opinió, ara som els lectors qui podem expressar la nostra opinió i instaurar una sèrie de criteris nous que no depenguin exclusivament del mercat o de fílies i fòbies. Potser hi barregem ambdues coses, però la multiplicitat de lectures enriqueix el debat, descobreix noves possibilitats i sacseja els peus de fang del monstre editorial. Mentrestant, els aristòcrates només saben queixar-se i desacreditar aquestes iniciatives fora del seu cercle de domini d'opinió. És l'hora, doncs, d'encetar un nou cercle.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada