Coses oblidades al tinter


Amb tantes coses a fer m'he oblidat de comentar el meu sant Jordi 2008 i altres temes que podrien haver donat lloc a un nous posts. Així que m'he proposat repassar-los en forma d'apunts ràpids, una ullada estressada que fa justícia a les darreres setmanes que estic visquent.


El meu sant Jordi. Un clàssic i un bizarre com a collita: Contes del dia i de la nit, de Guy de Maupassant i Més que humà, de Theodore Sturgeon, són els regals de la meva dama. Per evitar maldecaps, ens els vam donar el dia abans. Ja en tenia prou amb el tràfec a l'escola del dia següent. Com veieu, no sóc dels que es deixa dur per les gentades que s'amunteguen pel carrer. Prefereixo la intimitat diària de les llibreries, quan pots voltar i remenar durant hores sense que t'empenyin i et condueixin en dues direccions: la de la gent i la dels títols més venuts. Digueu-me perepunyetes!

Boris Godunov, de La Fura dels Baus. El dijous, després de la bacanal llibrera, vam posar punt i final a les celebracions visitant el TNC, amb la nova proposta de La Fura dels Baus. Em va agradar molt, i els meus alumnes en van sortir engrescats, amb ganes de parlar-ne i d'opinar com mai abans havia vist. Tanmateix, entendria que els puristes s'ofenguessin amb el nostre entusiasme: aquest espectacle no és pas teatre. Si més no, en el sentit més clàssic, fins i tot tenint en compte les obres més arriscades dels darrers anys. Els "fureros" han creat més aviat una experiència, un sense sorround que aprofita tots els recursos tècnics, pirotècnics i escènics per fer reflexió a partir de l'acció. La posada en escena és brillant i fa còmplice l'espectador; les reflexions ja són més dubtoses i discutibles, segurament criticables des de qualsevol de les posicions implicades en l'espinós tema del terrorisme.

A les nostres contrades fresqueja. Primer vam anar cap al Nord, concretament Frankfurt, per refrescar-nos; ara són les nostres pròpies editorials que s'encarreguen de servir-nos glaçons de joventut i renovació. Per fi hi ha relleu a la literatura catalana? Només el temps dirà si els Bagunyà, Cantero, Carreras, Erra o Baixauli confirmen les nostres esperances o s'amunteguen a les lleixes amb obres cada vegada menys engrescadores. De moment, el fet que sortissin tots alhora ja ha suposat una frescor en el nostre panorama que es trobava a faltar. També teníem sequera de tinta potable... D'en Ramon Erra ja us dic que, de moment, en podem esperar molt bones coses. El poso del cantó d'un Francesc Serés, amb la seva llengua cabalosa i una fixació en els estralls del pas del temps a les vides de la gent de lletra menuda, vida ínfima i modesta. De l'Anna Carreras espero llegir aviat la seva Camisa de foc, a més amb l'afegit de la curiositat d'un ex-company de facultat. I d'en Baixauli segueixo avançant en el seu espès trencaclosques , artefacte o el que sigui, metaliterari.





Comentaris