Llibres a El Periódico?


Per què són tan dolents els suplements de llibres d'El Periódico? La seva idiosincràsia és la d'un diari que simplifica l'actualitat a tot color i en grans titulars, que va molt bé per fullejar-lo tot esmorzant i que, ideologies polítiques a banda, omple un espai determinat en el món de la premsa catalana a tenir en compte. Però tot això no haurien de ser impediments a l'hora de fer un suplement de llibres, ans al contrari. Es pot trobar un equilibri entre rigor i amenitat, propostes pròpies i compliment d'obligacions contractuals (tots els best sellers del grup d'Ediciones B al qual pertany). I malgrat això, no se'n surten. Ara ho tornen a provar els dimecres, per tercera vegada, després d'haver-ho provat fa anys els dijous i els divendres com a suplement, i després els dijous formant part de la revista Èxit. Ara la cosa sembla que se le prenen més seriosament, perquè han apostat per posar-lo en pàgines interiors, perquè no te'l puguis saltar amb tanta facilitat.

I van i encapçalen el seu primer gran reportatge amb la "generació Nocilla", una mena d'Imparables a l'espanyola, friquis, cutres, genteta que s'ha posat de moda entre la modernitat barcelonina i madrilenya, però que d'aquí a cinc anys ningú recordarà. O és que algú es recorda de José Ángel Mañas, autor d'Historias del Kronen? Era aquest un llibre entretingut, visceral, fluixet fluixet en l'estil, res més. Una anècdota que li va costar molt cara a Mañas: Soy un escritor frustrado va ser el seu intent perquè el prenguessin seriosament, que només va rebre pals de la crítica i el rebuig dels lectors.

També parlen entre d'altres de Thomas Mann i del "cas" Najat El Hachmi, però el Suplement no sembla gaire interessant i, el que em sembla més preocupant, no sembla guiar-se per cap criteri clar. O potser sí, poster es regeix per les lleis del mercat i de la primera plana. Una llàstima, perquè entre el Babelia i el Cultura(s) podria trobar lloc des de la seva pròpia idiosincràsia. Entre l'espanyolisme de centre d'El País i el conservadurisme pactista de La Vanguardia, El Periódico podria aplicar als llibres el mateix catalanisme sense cafeïna de la seva línia editorial per observar la literatura catalana i castellana des de la mirada plural i cosmopolita que atorga Barcelona, i de què tant es vanten. El resultat, però, queda molt lluny d'aquests postulats. A la tercera no va la vençuda, doncs.

Comentaris

  1. És cert. Jo vaig veure un reportatge d'aquesta "generació nocilla" i em va semblar realment cutre. On anirà a parar tot això?

    ResponElimina
  2. Caram, vas fort, ja m'agrada!
    La veritat és que no freqüento aquest diari, de fet fa molt temps que no freqüento cap mena de premsa escrita. I mira que n'havia llegits de diaris... massa!
    Ara només ràdio i internet. Ni tele ni diaris! I crec, o vull creure, que vaig més ben informat. Ja em passarà?
    M'ofèn MOLT el català que gasta "El Periódico", preferiria que només publiqués en castellà. De debò, no és una exageració, propaga i fa gala del catanyol més analfabet.
    A part del sectarisme que destil·la, és evident i no cal ni llegir entre línies, sembla el full dominical del socialisme (socialisme-socialismo) que ens governa el rodal.

    ResponElimina
  3. Cristina10:56 a. m.

    Hola, voldria dir que discrepe del Biel. L'ús d'una llengua és molt important, per tant és positiu que el diari que esmenteu usi el català, independent,ment que no sigui un català que ens apassioni

    ResponElimina
  4. A veure si dius el mateix quan llegeixis el llibre de miquel oliver, pedantet.

    ResponElimina
  5. Biel, Cristina: És cert que el català d'El Periódico deixa molt que desitjar, bàsicament perquè es tracta d'articles traduïts del castellà, i per tant pensats en una altra llengua (a banda que pels voltants de Barcelona gastem un català que Déu n'hi do). Però també és cert que l'aposta d'aquest diari és respectable, tenint en compte d'altres com La Vanguardia, que ni tan sols es dignen a reflectir el tan referit, denostat, sacralitzat fins a les basques i empipador bilingüisme.

    ANÒNIM: A banda que m'emprenya que la gent no doni el seu nom (jo dic el que dic, a risc de rebre crítiques, donant la cara!), no m'interessa el llibre de JOAN Miquel Oliver (suposo que et refereixes a ell, oi?), un bon lletrista, d'altra banda. Sí, potser sóc un pedantet, però procuro documentar-me. Igual que em critiques, llegiràs la meva resposta? Gràcies.

    ResponElimina
  6. Hola Crsitina, el catanyol de "El Periódico" m'ofèn molt. No pretenc que usi "àdhuc" i "nogensmenys", això mataria la llengua, també, només vull que faci servir el català si relament el vol fer servir i vendre més diaris. A mi no em fa res llegir en castellà, m'agrada el matís de totes les llengües que puc entendre, però si algú fa servir una llengua que la faci servir de manera correcte i més si es dedica al periodisme. Potser no us n'adoneu perquè el català es parla i s'escriu molt malament arreu. No sóc un purista, només vull que no em maltractin massivament la llengua.

    ResponElimina
  7. home, entre "nocilla dream" i "neopàtria" hi ha una diferència. el primer és divertit perquè vol.

    ResponElimina
  8. This comment has been removed because it linked to malicious content. Learn more.

    ResponElimina
  9. Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Smartphone, I hope you enjoy. The address is http://smartphone-brasil.blogspot.com. A hug.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada