Cultura/s de Barcelona


Cultura/s, el suplement cultural de La Vanguardia, arriba al seu número 300. Per celebrar-ho, a banda de retocar la tipografia de la portada, converteixen l'exemplar en un monogràfic en majúscules sobre la Barcelona d'ara i de demà, sobre la cultura dins la gran urbs, sobre els artistes que estan naixent dins aquest nou magma sociocultural que la converteix en la Babel de la Mediterrània del segle 21.

Un dels articles que he trobat més interessants, ens dóna coneixement d'un llibre de poesia que es publicarà la propera setmana. Última oda a Barcelona és una mena d'epopeia urbana viscuda i arranjada a quatre mans pels poetes Lluís Calvo i Jordi Valls, observadors de les realitats alternatives del submón barceloní i extraradial. Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs o els indrets més castigats de la mateixa capital els serveixen per crear un quadern de viatge, testimoni de les misèries i les contradiccions que sorgeixen de l'encaix de moltes capes d'immigració. El teixit de la gran urbs es col·lapsa i dóna peu a noves realitats que no escapen a la sensibilitat del poeta. Com reaccionarà, aquest? La poesia, amb aquesta proposta, baixa del seu pedestal i toca de peus a terra, incorporant tot un nou llenguatge i uns pressupòsits que van més enllà d'una etiqueta massa vulgaritzada com podria ser la de "poesia social".

A banda de l'entrevista a Calvo i Valls, ens ofereixen un tast del llibre amb quatre poemes que m'han despertat la curiositat. La literatura catalana no pot viure d'esquena a les noves realitats, els escriptors han de permeabilitzar-se sense perdre rigor ni sense vulgaritzar la llengua i els seus propòsits; per això aquests poemes recullen referents culturals de tota mena i de tot arreu (còmics -manga-, cinema -Bollywood-, música -flamenc-, la mateixa poesia). En el seu cas no són simples reflexions d'adolescents que no saben fer-se grans i que només saben viure envoltats pels seus objectes culturals, provinents de la cultura popular dels vuitanta (com fan els moderníssims que no em cansaré de criticar). Valls i Calvo prenen el paper de dos adults enfrontats a una realitat que costa d'entendre i de pair, però que tenim al costat mateix de casa i que hem d'enfrontar, criticar i valorar. El mateix punt de vista que pren el suplement, tan ben facturat en aquest número especial i que, malgrat les meves possibles discrepàncies puntuals (més evidents amb la línia editorial del diari que el publica), mereix al meu entendre un reconeixement.

P.S.: Més informació sobre Última oda a Barcelona a la web de l'editorial La Garúa.

Comentaris

  1. Un llibre de poesia molt interessant...
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Me'l compraré de seguida que surti ja que els poetes i el tema m'interessen.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada