La poesia no s'atura


Resulta curiós comprovar com, mentre la narrativa catalana passa per un moment fluix pel que fa a qualitat i a les expectatives, la poesia (gènere idiosincràtic, segons el tòpic, dels països petits com el nostre) no s’atura. El devessall de poetes assegura l’aparició de propostes realment interessants, que per altra banda sí que saben, a diferència de la novel·la, captar el món contemporani, els seus nous llenguatges, i incorporar-los en benefici d’una modernitat que la redimensioni.

Aquesta situació de la poesia catalana s'observa en les diferents generacions de poetes que conviuen i en el ressò que obtenen en els mitjans de comunicació. Avui ho he comprovat en el Cultura(s) de La Vanguardia. Propostes com la de Valentí Puig han anat creixent en mèrits els darrers anys. No sóc gens partidari de les seves idees i pensaments expressats en brut a través de diverses entrevistes i articles que he llegit, i adscrits al conservadurisme, però sí que reconec en Blanc de blancs un poemari ben construït, sòlid i amb un llenguatge que sap llegir el món que ens envolta, el propi món del poeta, que es divideix entre el diví i el mundà. Aquesta divisió s’accentua en la seva darrera proposta, Passions i afectes, que li ha merescut una crítica desacostumadament comminadora al Cultura(s), pel que és habitual en aquest suplement pel que fa a la literatura catalana. Sembla que, per tractar-se d’una literatura més propera i amb menor ressò, li calgui demostrar amb escreix el seu valor, i per tant li exigeixen més mèrits que no pas a l’espanyola o a l'anglosaxona. Sigui com sigui, al Cultura(s) consideren Puig una de les veus sòlides de la poesia catalana, i comparteixo la valoració.

Ara, el que sí que discuteixo més és el valor de l’Àlex Susanna, poeta d'una segona generació, la dels 80, per situar-lo d'alguna manera. Vaig llegir fa un parell d'anys Suite de Gelida i, per dir-ho sense ànim de fer sang, el vaig trobar tou. La crítica al Cultura(s) se centra en determinar les coordenades de la poètica de Susanna, que té com a referent la metatextualitat, és a dir, una poesia que pren els seus referents més immediats de la pròpia literatura. Si bé de casos com aquest en podem trobar molts i de molta qualitat, al meu parer Susanna trivialitza la seva proposta quan es proposa una narrativitat que no dóna gaires fruits més enllà d’uns bons plantejaments. Potser m’equivoco i em reconciliaré amb Angles morts, el seu darrer treball.

I finalment, de la generació “imparable” de la darrera dècada (que no pas adscrit al grup), Jordi Llavina presenta l’aplaudit Diari d’un setembrista. Sembla que les meves paraules sobre La corda del gronxador van portar una mica de cua (i ja està bé, que la catosfera serveix per a això, entre d’altres coses). La meva intenció no va ser mai jutjar negativament la poesia de Llavina, ans al contrari. Em sembla un escriptor amb bones perspectives dins la poesia, però em queixava que mr. Sam Abrams vengués la pell de l'ós abans de temps. Ara sembla que allò que jo deia d’anar fent camí bastint-lo amb maons sòlids va prenent cos.

Comentaris

  1. .. les minves de Gener?
    t´estimo amoret!!! I escrius tan bé... :-)

    ResponElimina
  2. Joan Per Fer4:31 p. m.

    vegi qui coses, doncs jo ho veig a l'inrevès: tinc la sensació que és la narrativa la que va bé (Serés, Guixà, Baixauli, Mesquida, per exemple) i la poesia la que fluixeja (no direm noms, permeti-m'ho)

    ResponElimina
  3. Benvolgut Joan, els noms que dónes són realment importants, però malauradament només podem comptar amb els seus llibres cada dos anys. Mentrestant, les editorials van editant títols sense pena ni glòria, els premis resten deserts, i seguim entestats en models literaris massa convencionals, adocenats, decimonònics... I sobretot des de la febrada d'escriure "gèneres" (sobretot l'històric, quina pesadesa, senyor), que pocs èxits de qualitat i públic ha obtingut (cas de Sànchez Piñol). Coca no acaba mai de quallar, Porcel fluixeixa, Teixidor no em fa el pes... En canvi, en poesia tenim veterans com Sampere, Formosa o Margarit en plena forma, joves de futur com Pedrals, Llavina, Julià...

    ResponElimina
  4. Comparteixo amb tu que el fet que amb el Valentí Puig alguns no hi tinguem afinitats ideològiques no ha d'impedir que valorem la seva obra. Només faltaria! Són coses diferents que barregem massa. Com les coses personals. Els seus dietaris i poesies m'agraden força.
    Àlex Susanna no m'entra, en cap sentit.
    I sí, la poesia catalana viu un bon moment. Gaudim-la!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada