La literatura de les festes


De petit, el calendari de festes serveix per ficar-te al món, per conèixer la teva societat i la teva cultura. Els materials escolars es construeixen seguint aquest calendari i fins i tot d’adolescents ens el citen, ni que sigui de passada amb alguna lectura evocadora. D’adult, però, tot això es va diluint, pervertit per la rutina (compres i menges compulsives), la hipocresia moral i el pragmatisme (les festes són una excusa per descansar de la feina). I així se’ns oblida que, en algun moment del passat, quan la gent vivia íntimament relacionada amb la natura i el pas del temps, el calendari i les festes eren absolutament necessaris per viure sense morir en l’intent (que també ho feien, però per altres motius) o sense tornar-se boig.

Tota la litúrgia de les festes és, en certa manera, un tipus de literatura popular (així ho va entendre en Joan Amades, sense anar més lluny). Coneixem la majoria d’elles i la seva prosa (orígens, costums, llegendes, receptes culinàries), les tenim interioritzades marcant el nostre temps, organitzant les nostres vides. I ara, com a professional de les lletres, m’adono que les torno a viure amb intensitat, corregint llibres de text que les descriuen i les treballen, i fent classes. Sense anar més lluny, pels volts de la castanyada vam haver de llegir un conte de terror de l’Edith Nesbit del llibre de text, i fins els va agradar.

M'he passat molts anys criticant-les, ja sigui perquè s'han convertit en una excusa comercial, ja sigui perquè la majoria provenen de la litúrgia cristiana i la religió ha acabat per fer més mal que bé. Però, malgrat tot, elles segueixen existint, immutables, com a fet universal i immortal. D'alguna manera aquesta immortalitat ens conforta, ens fa sentir una mica més segurs, que trepitgem de peus a terra en un món enfollit, que canvia constantment. Aquest canvi provoca en l'ésser humà un neguit terrible. I d'aquí la necessitat de crear, d'escriure literatura, de posar damunt el paper aquests neguits (és a dir, perpetuar, mentre les pàgines durin, acostant-se a aquesta immortalitat a través de les paraules per provar de copsar un cert sentit del món). És per això que, al capdavall, les festes són al meu parer un nou exemple de literatura humana, un intent més, raonable (en tot el sentit de la paraula), d'organitzar el món caòtic que ens envolta, d'explicar-nos-el, de posar-lo al nostre abast.

Comentaris

  1. I alguns les festes les fem servir per endinsar-nos més encara en l’oceà de les lletres.

    ResponElimina
  2. Hola, avui he descobert el teu bloc, t'invito a que visitis el meu i així puguem compartir opinions sobre llibres.
    Hi he posat un enllaç del teu.
    Ah! participa també en el meu fòrum.
    Gràcies i fins aviat.
    :-D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada