Jornades de la Catosfera 08

Surto escopetejat de les Jornades a dos quarts d’una; em quedaria a la conferència sobre blogs i política, però a casa m’espera una quantitat obscena de feina que no em va permetre assistir el divendres, i el mateix passarà amb diumenge. Posats a seleccionar, he decidit assistir al que més m’interessava, la taula rodona sobre blogs i literatura. I la veritat, poc temps per parlar-ne: així coincidim l’Antaviana i el Veí de dalt, que em reconeix i em saluda amablement. De fet, és un tema tan ampli que se li podria dedicar unes jornades completes. Però la Catosfera és molt àmplia i diversa, així que ens conformem amb un text de Biel Mesquida (que no pot assistir per malaltia), una classe magistral de la Laura Borràs, i les aportacions de Miquel Bonfill (Relats en Català), Jesús M. Tibau (lúcid i divertit) i Jordi Ferré (editor de Cossetània).

A la sortida, saludo el Toni. “Encantat de desvirtualitzar-te!”, em deixa anar. Em parla dels twitters amb un entusiasme que se m’encomana, així que penso en fer-ne un aviat. Comentem la jugada: gran aportació del Jordi Ferré. Alguns editors comencen a adonar-se que cal tenir molt en compte els nous suports literaris, que cal apostar per ells per assegurar un negoci que, a la llarga, serà paper mullat (o cremat, mai una metàfora ha estat tan cruelment exacta). Un gran símil del Jordi: “nosaltres som immigrants que hem arribat a terra estranya; les noves generacions són nadius, ja neixen amb les noves tecnologies incorporades.” Als joves se’ls cauen els llibres de les mans perquè estan acostumats als nous mitjans i suports d’informació i comunicació. Cal aprofitar-los per fer-los còmplices de la lectura i la literatura, per engrescar-los.

Llàstima que només m’hi puc quedar tan poca estona. Les Jornades són estimulants per veure en carn i ossos a la comunitat catosfèrica, per posar en comú pensaments i opinions, i per comprovar que tanta feina obté un ressò merescut. La Catosfera està revitalitzant la cultura, o com a mínim el debat sobre ella entre els consumidors, i a nosaltres ens permet escriure i ser llegits com mai hauríem pogut somiar. Si això és el segle XXI, jo m’hi apunto.

Fins l’any vinent, catosfèrics.