Carta d'una desconeguda


Sobta, des de la nostra modernitat desafecta, una història d’amor tan apassionada i desangelada com la que Stefan Zweig narra a la nouvelle Carta d’una desconeguda. Però també queda lluny de nosaltres el món de l’Europa prebèl·lica, la de Zweig o de Sándor Márai, la que engendrava i mimava personatges com l’escriptor R (Z en l’obra de teatre de Fernando Bernués), un home culte i sensible però indiferent a les passions que desperta i que no és capaç de correspondre, ni tan sols de considerar-les, més enllà d’una tendresa amable per a les dones que passen per la seva vida, gairebé per compromís. És per això que aquesta Carta... o L’última trobada, obres de factura clàssica i que pel seu romanticisme ens poden arribar a semblar carrinclones, en el seu moment tingueren la força de la provocació al seu favor: poc calia per fer trontollar les ments benpensants de la burgesia que governava el continent, els mateixos que deixaren escolar-se les passions comunes a tots cap al desastre de la guerra, la ignomínia i la mort.
Precisament la passió desbocada és el motor dels personatges de Zweig, el motor d’unes vides que, dèbils, són incapaços de prendre'n les regnes i governar-les. L’autodestrucció és, doncs, el final del seu camí: la protagonista de Carta d’una desconeguda reviu des de la mort per narrar la seva vivència a l’ombra del gran amor mai correspost. La crueltat és tal, la desafecció de Z és tan brutal que, per poc que les actrius ho facin bé, l’espectador s’estremeix. Bernués ha optat per la multiplicitat de les veus: així, quatre actrius diferents donen vida a la protagonista en quatre moments diversos de la seva relació amb Z. Això exigeix una bona coordinació, que es produeix amb elegància i naturalitat. Així, l’obra de teatre flueix, com les paraules de Zweig, i des de la confessió i la memòria l’espectador s’acosta al drama d’aquesta dona enamorada fins la medul·la, primer amb recels per l’exageració del sentiment i després amb l’afectació pels moments més realistes i crus (cas del part a la casa de la caritat).
Quan vaig saber que a Barcelona s’estrenava aquesta adaptació de l'escriptor vienès, un dels meus autors favorits, no vaig dubtar en acostar-m’hi tard o d’hora. Una mica esporuguit pel repartiment catòdic al començament, he de reconèixer el bon treball de tothom, tant pel que fa a les actrius (Emma Vilarasau, Marta Marco, Ivana Miño, Carlota Olzina) com per l’escenografia –elegant i suggerent- i l’adaptació. Carta d’una desconeguda, per sort, és a les antípodes de La plaça del diamant, que comentava fa uns dies: totes dues són adaptacions de novel·les, totes dues parteixen de la memòria per bastir la història; però mentre una sembla de cartró pedra i necessita mostrar a l’espectador per a narrar, l’altra confia en la paraula de l’escriptor i en la dicció de l’actriu per dur-li dins del cap, perquè ho pugui visualitzar. I us asseguro que la fluïdesa de la segona proposta no prové de cap mena de lleugeresa o simplicitat en un text profund i agut, malgrat les ingenuïtats que li puguem trobar. Al capdavall, Zweig no tenia cap culpa de creure en coses tan devaluades que una guerra les escombraria per sempre més.

Comentaris

  1. Acabo de venir de veure-la i m'ha encantat...vaig llegir 'En brazos de...' fa molt de temps i m'han vingut ganes de redescobrir a l'autor. Genial text i posada en escena.

    ResponElimina
  2. Sylvia, et refereixes a En brazos de la mujer madura? És d'un altre autor, un hongarès, contemporari

    ResponElimina
  3. CresceNet8:54 p. m.

    Oi, achei seu blog pelo google está bem interessante gostei desse post. Gostaria de falar sobre o CresceNet. O CresceNet é um provedor de internet discada que remunera seus usuários pelo tempo conectado. Exatamente isso que você leu, estão pagando para você conectar. O provedor paga 20 centavos por hora de conexão discada com ligação local para mais de 2100 cidades do Brasil. O CresceNet tem um acelerador de conexão, que deixa sua conexão até 10 vezes mais rápida. Quem utiliza banda larga pode lucrar também, basta se cadastrar no CresceNet e quando for dormir conectar por discada, é possível pagar a ADSL só com o dinheiro da discada. Nos horários de minuto único o gasto com telefone é mínimo e a remuneração do CresceNet generosa. Se você quiser linkar o Cresce.Net(www.provedorcrescenet.com) no seu blog eu ficaria agradecido, até mais e sucesso. If is possible add the CresceNet(www.provedorcrescenet.com) in your blogroll, I thank. Good bye friend.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada