3 anys (Frankfurt + Avui)


Tres anys fa que vaig començar amb aquesta aventura de llunàtic. Tres, un número que culturalment té una gran transcendència: els tres Reis Mags, els tres Porquets, la Santíssima Trinitat... I per commemorar-ho, aquesta obra de Rubens. El cànon de la bellesa, com tantes altres coses, canvia en funció dels temps que corren. Apa, deixo a la vostra consideració qualsevol interpretació metafòrica, si és que existeix...

Un altre motiu de satisfacció que coincideix amb l'efemèride és l'aparició del llunÀtic al Suplement Cultural del diari Avui del 25 d'octubre. Us passo l'enllaç perquè pogueu fer-li una ullada i fer dentetes... perquè precisament d'ullals anava l'article que han triat, el que vaig dedicar-li a l'antologia El llit sota la tomba. Cal aplaudir aquesta iniciativa del renovellat suplement, anomenada "Paraula de Blog". D'aquesta manera premen el pols a l'actualitat de la catosfera, enganxen als bloggers perquè setmana a setmana hi busquin la seva aparició, i (per què no) aconsegueixen de franc bones col·laboracions.

Perquè la felicitat del llunàtic sigui completa (tot i que en Vicenç Pagès Jordà no ho cregui possible), la gent del Centre de Desenvolupament Audiovisual m'han fet arribar el catàleg que editaren per a la Fira de Frankfurt anomenat Les adaptacions cinematogràfiques de la literatura catalana que inclou l'actualització i ampliació d'un article meu que ja vaig publicar fa anys al web de Lletra.

Els aniversaris són moments de capricis, d'egolatries... Així que considero coberta la quota d'autopublicitat per un bon temps. Apa, em desitjo i us desitjo molts més anys al peu del canó escrivint i llegint sobre literatura, aquesta bellesa tan poc valorada avui en dia com les corbes cel·lulítiques de les tres gràcies de Rubens.

Comentaris

  1. Enhorabona per l'aniversari! Com ja vaig escriure a can Xulio,tres anys en la galàxia blogosfera són ben diferents de tres anys terrícoles.

    I gràcies per mantenir el blog.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. Ei, deif!
    Feia un munt de temps que no passava per aquí... felicitats per tot plegat! Què bé això de l'avui!

    Una abraçada!

    PD: m'estic llegint l'últim del monzó, i no em diràs que, per tan sols el relat DISSABTE (aquella dona que es desprén de TOT allò que va tenir relació amb la seva parella), la lectura del llibre val molt la pena.

    ResponElimina
  3. Felicitats! Bufa! Bufa les espelmes!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada