Thomas Bernhard


Ara que el català es tradueix a l'alemany i que la nostra cultura es prodiga per aquelles terres, potser és l'hora de reivindicar veus pròpies de la cultura germànica que no han tingut gaire difusió al nostre país. Si bé Stefan Zweig, Hermann Hesse o W.G. Sebald tenen un bon munt d'obres publicades en català per a gaudi nostre, m'ha costat descobrir el dramaturg i novel·lista Thomas Bernhard, de qui fa anys Proa va publicar El malaguanyat... per deixar-lo en el llimb (anomenat catàleg en castellà d'Anagrama, l'únic lloc on aconseguir determinades propostes). D'aquest llimb he recuperat El sobrino de Wittgenstein, un sol·liloqui de gairebé 150 pàgines on se'ns presenta Paul Wittgenstein, nebot del famós filòsof Ludwig, personatge tan real com inverosímil per la seva manera de ser, d'actuar i de pensar. Bernhard dissecciona sense contemplacions l'ànima humana a través de la permanent bogeria del biografiat per donar-nos a entendre que la vida no té cap sentit, que vivim en una corda fluixa d'on acabem caient d'una banda o d'una altra, a la dreta o a l'esquerra. Ja sigui la bogeria, ja sigui la malaltia, estem abocats a una existència que té en l'absurd els seus moments més àlgids. Paul Wittgenstein, com el seu oncle, visqué per damunt de les seves possibilitats gràcies a la fortuna familiar; encara que els darrers anys, cansada pels seus excessos i pels atacs de bogeria, la família li va donar l'esquena, tant pel que fa al tracte personal com als diners. Obsedit per l'òpera, la fórmula 1 i les regates, capaç d'encarregar dos caríssims esmòquings blancs a la millor casa de modes de Viena en un atac de o de voler muntar un espectacle operístic enmig de la ciutat, Paul Wittgenstein és l'home paradoxal d'un narrador que escanya el lector amb una prosa aclaparadora.

Comentaris

  1. et recomano vivament
    "Los comebarato", d'en Bernhard
    (de l'ed. Cátedra, col. Letras Universales, sí noi, en castellà)
    que comença amb aquesta frase:

    "En el camino emprendido al atardecer, desde hacía semanas, y desde hacía tres días además temprano, a las seis, de forma regular y con fines científicos, por el Wertheimsteinpark, en el que, en vista de las condiciones naturales ideales reinantes precisamente en el Wertheimsteinpark, había podido tras largo tiempo transformar un meditar totalmente desdeñable sobre su "Fisonomia" en uno utilizable, en fin, extremadamente útil, y había podido retomar si escrito, largamente abandonado en un estado de incapacidad para la concentración, de cuya realización dependía en última instancia otro escrito, y de cuya realización otro escrito más, y de cuya realización de hecho otro escrito más, y de cuya realización un cuarto escrito sobre la fisionomia basado en esos tres que había que escribir imprescindiblemente, y de todos los cuales dependía de hecho su futuro trabajo científico y por lo tanto en realidad su existencia futura, de un golpe y de la forma más repentina había ido, en lugar de hacia el viejo fresno como solía, hacia la vieja encina, y con ello había ido a dar con los que llamaba los comebarato, ..."

    i paro aquí.

    ResponElimina
  2. Quina família, oncle i nebot, no els nego la genialitat, pero vaja...

    ResponElimina
  3. Miquel (valència)4:54 p. m.

    He llegit "los comebarato" i em va semblar magnífic

    ResponElimina
  4. Hola llunÀtic!
    En català el tenim:

    Thomas Bernhard: El nebot de Wittgenstein (Una amistat), Ed. Empúries, Barcelona, 1985.

    Comença el llibre: "Hi haurà dos-cents amics al meu enterrament i tu hauràs de fer-hi un discurs al peu de la meva tomba."

    Em temo que deu estar descatalogat. Les llibreries de vell són paradisos... A mi també m'agrada molt aquesta novel·la curta. I encara m'agrada més Zweig.
    Et seguiré, aviam que expliques.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada