Tangències de Frankfurt


Ara que les institucions inflen el pit amb el tema de Frankfurt, que tothom s'envalenteix per dir la seva per la catosfera, que per bé o per mal la nostra literatura aconsegueix ser capçalera de les seccions culturals, ara és quan surten a la llum les veritats incòmodes. Són tangències del gran esdeveniment que, per tractar-se de realitats que fan referència al camp del que tracta (llengua i literatura), tenen ara l'oportunitat de connectar per un moment i sortir a la llum, ni que sigui per uns segons.

Una gran veritat, preocupant fins a l'extrem: només un 20% dels catalans diu que llegeix habitualment en català. La resta ho fan en castellà, siguin castellanoparlants o catalanoparlants. Jo he estat testimoni directe d'aquest fet, perquè molta gent considera el català una llengua de segona en el món editorial, tot i tractar-se de la seva llengua materna. I només parlo de simples lectors, gent jove, de la meva generació, amb uns orígens similars als meus i els mateixos interessos: "Els llibres en català són més cars", "no sona tan ridícul si es llegeix en castellà", "estic acostumat/da a llegir en castellà", "no sabia que hi havia traduccions d'aquest/a autor/a al català"... Les justificacions són variades i pintoresques, a quina més feridora.
I això, entre els que llegeixen. Perquè l'estadística lectora encara és més trista: només 4 de cada 10 catalans llegeixen algun llibre al llarg de l'any. Tristíssim. I això ho deia ahir al Telenotícies el conseller Tresserras.

Servirà Frankfurt de reclam mediàtic perquè aquestes opinions canviïn? Ho dubto. Si de cas, hauria de servir perquè els que creiem en la llengua catalana i en la nostra literatura ens sentíssim més recolzats, més escoltats, menys sols en el nostre desert. Puc estar d'acord amb algunes de les crítiques dels detractors de Frankfurt o de com s'han fet les coses al respecte (cas de l'entrellumaire), però ni ells poden negar que la catalana és una cultura de la resistència, la tortuga panxa amunt, i que s'ha de lluitar fins a l'extenuació per fer-se sentir i per seguir endavant, encara que sigui amb actes carrinclons i fires dedicades només a la compra-venda de drets editorials (negoci, negoci, negoci)...

Comentaris

  1. És cert, hi ha molta colonització en el cervellet dels catalans, catalanistes inclosos, per això a hores d'ara encara és una excentricitat llegir autors estrangers en català.

    ResponElimina
  2. És trist que sempre haguem d'estar "resistint"..., esgota molt; i més trist és que sempre haguem d'autoflagelar-nos. El català té un no sé què de deix masoquista que ens frena molt, encara.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada