"El llit sota la tomba"


El mite del vampir s'ha anat perpetuant al llarg dels segles en la literatura universal. És el representant i la metàfora adequada per als terrors més atàvics, els que relacionen la voluntat humana amb les addiccions (el sexe en l'època victoriana, les drogues en l'actualitat). I el vampir, estigmatitzat per això però també amb una càrrega de sensualitat feréstega, amb aquella atracció que ens provoca l'ocult, segueix esmolant els ullals.
El pròleg de l'Emili Olcina a la seva antologia El llit sota la tomba (Laertes) és, en aquest sentit, molt reveladora. En ell analitza els diferents significats que el mite del vampir ha anat prenent al llarg dels anys, ajudant-se en els exemples dels mateixos contes que recull. Els més interessants, per al meu gust, són "El Vampir" de J.W. Polidori (relat fundacional del mite), "La família del Vurdalak" d'Alexei Tolstoi (germaníssim del famós escriptor rus, que no ho fa gens malament amb una prosa entretinguda, irònica, que introdueix el mite del vampir eslau, "culpable" d'un corrent de terror als Balcans durant el segle XVIII) i "Perquè la sang és vida" de F. Marion Crawford (amb un començament tremendament inquietant gràcies a una imatge que copsa el protagonista, un autèntic joc d'il·lusionista). També són curiosos els relats de F.J. O'Brien, Bram Stoker (esotèric i místic, un petit retorn a l'univers de Dràcula, la seva gran obra) i Joaquim Ruyra (la quota catalana, amb una adaptació del mite del vampir en una figura de la mar Mediterrània, la xucladora del títol).
Laertes, a través de la seva col·lecció "L'Arcà", doncs, segueix aprofundint en l'acolorit univers de la literatura fantàstica. Que jo sàpiga, juntament amb "La cua de palla" d'Edicions 62, és l'única proposta de col·lecció dedicada a un gènere concret en català que, després de molts anys, segueix en actiu. Tot un èxit que espero no tingui unes raons tan esotèriques per perviure com els nosferatu del recull.

Comentaris