La tardor escrita


El matí s'ha llevat plujós; ara, els núvols s'han esquinçat i llueix a estones el sol, tímid. La tardor ja és aquí, arribant com qui no vol la cosa, imprevisiblement. Però m'ha sorprès veure que els fulls dels llibres no estan caient al mateix ritme que les fulles dels arbres: sembla que en el món editorial català hi ha una calma tensa, esperant l'esdeveniment d'aquesta tardor, la Fira de Frankfurt. Suposo que ja s'han fet molts esforços a l'editar en alemany obres catalanes, i potser també esperen veure l'aparador de la compra i venda de drets. Frankfurt ha estat, és i serà un culebrot robaplànols.
Pel que fa a mi, poc és el que he pogut llegir aquests darrers dies. He començat Catedral, un dels millors reculls de contes de Raymond Carver. I, seguint els meus darrers posts sobre literatura fantàstica en català, l'antologia sobre relats de vampirs El llit sota la tomba, antologat per Emili Olcina (de qui també vull aconseguir L'estigma de la bèstia. Antologia de la literatura fantàstica catalana). El mite del vampir m'ha fascinat des de sempre. En aquest llibre s'hi pot trobar el primer relat escrit mai, "El vampir", de John William Polidori. Metge personal de Lord Byron, aquest escocès participà en la reunió de la Vil·la Deodati, al costat de Mary Shelley, Percy B. Shelley i l'anomenat Byron. L'editorial Península ara fa uns anys va aplegar en un llibret anomenat Fantasmagoriana en castellà els resultats d'aquella reunió: quatre relats de terror, nascuts d'una aposta i que foren el resultat d'una estada turbulenta. Les difícils relacions entre els quatre personatges se'ns descriuen en un
pròleg molt interessant, sens dubte. Doncs bé, d'aquesta reunió sortiria el Frankenstein de Mary Shelley. Polidori, per la seva banda, va preferir aprofundir en el mite del vampir, que en aquells moments causava furor a tot Europa (i que Olcina explica en el seu pròleg a l'antologia, on intenta buscar les causes del mite i les explicacions). Al costat de Polidori també hi trobem noms que poden sorprendre: Goethe, Théophile Gautier, Tolstoi, D. H. Lawrence, F. Scott Fitzgerald...
La setmana passada vaig viatjar a Londres i, per molt sorprenent que sembli, només vaig entrar en una llibreria de la Museum Street. I, malgrat tota la literatura anglesa a la meva disposició, vaig arreplegar una curiositat més aviat morbosa: Tales from the Hollywood Raj, de Sheridan Morley, una crònica dels actors britànics de tots els temps a la Meca del Cinema, tant pel que fa a les relacions amb productors i directors, com pel que fa a les seves vides privades. Per ell s'hi passegen John Gielgud, David Niven, Leslie Howard... Qui diu que els lletraferits no som xafarders? Reconec que les biografies dels grans artistes (escriptors, pintors, cineastes) sempre han estat la meva dosi d'amarillisme.
Pàgines "grogues" que aniran caient com les fulles groguenques i marronoses dels arbres. La tardor ja és aquí, espero desemperesir-me de l'estiu i novament trobar temps per a la lectura.

Comentaris

  1. Tens raó, la tardor inspira a tafanejar llibreries, llibres i autors desconeguts... Qui diu que la tardor només provoca nostàlgia?

    ResponElimina
  2. Això dels llibres desconeguts és una afecció que m'atrau amb deler. Anar a la llibreria i usar la meva intuïció per comprar llibres q no he comentats enlloc. així he descobert grans poetes i magnífics narradors. Molts d'ells valencians, q sovint no apreixen als nostres grans suplements del principat

    ResponElimina
  3. http://www.aldeaglobal.net/listo/frankfurt.gif

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada