L'aperitiu de Sagarra





Com a poeta i dramaturg, Josep Maria de Sagarra ha anat perdent rellevància amb els anys a causa d'un tradicionalisme estilístic i una carrincloneria fossilitzadores. Ara bé, el novel·lista de Vida privada o All i salobre encara aguanta el tipus. I l'articulista, el columnista, el comentarista, és el responsable de petits treballs d'orfebreria literària molt estimables, on el seu alt nivell lingüístic i una refinada ironia l'ajuden a tractar tota mena de temes. Molts d'ells em recorden els retrats de costums del segle XIX, una tradició que durant el XX es trasllada als diaris i als setmanaris i que tindrà grans continuadors moderns i actuals com Perucho, Espinàs, o Monzó.


Des de la revista "Mirador" Sagarra va escriure cada setmana, entre 1929 i 1936, una secció anomenada "L'aperitiu" que, posteriorment, durant els anys 40, l'Editorial Selecta recolliria en dos volums força gruixuts. Aquests dies he ensopegat amb ells i m'ha sorprès llegir el retrat de la Barcelona dels vint i la mirada de Sagarra damunt del món modern. En un d'ells ens revela una situació que m'ha semblat terriblement familiar. Llegiu què passava quan arribaven els mariners de l'armada anglesa a Barcelona:

"...alguns ulls de color d'esquena d'arengada, algun pòmul completament inexpressiu, m'han fet pensar que els mariners (poseu-hi aquí turistes, of course) anglesos no són homes com nosaltres: són una mena de joguines perilloses, uns autòmats infantils, que quan els posen un embut a la boca i els deixen anar un litre d'alcohol poden fer algun disbarat. De vegades aquests autòmats, tan ben deixats, amb un litre d'alcohol no en tenen prou per a desensopir-se; la caldera de la seva alegria demana dos o tres litres (...). Quan l'esquadra anglesa arriba a Barcelona, tota una part de món tèrbol de la nostra ciutat, que els dies normals s'amaga sota un greix de misèria, sembla que tregui llustre i es posi un vestit nou. Així com a tot arreu existeixen uns enllustrabotes visibles, quan arriba l'esquadra forastera apareixen uns éssers infernals o angèlics que podríem anomenar enllustraprostíbuls, enllustracafès, enllustradents, enllustramirades i, sobretot, enllustratristeses."

Comentaris

  1. Els articles de Sagarra són una delícia. I les seves "Memòries" no tenen pèrdua...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada