El Déu de la vellesa de Raymond Carver


A El cinquè en joc, un dels personatges, el jesuïta espanyol Blazón, parla al protagonista del Déu de la vellesa, aquella deïtat que ajuda amb els millors consells per arribar a una mena d'acord amb un mateix i assumir així la recta final de la vida, lluny dels anhels i els preceptes de la joventut: "Em trobo profundament enfonsat en el trencaclosques de l'ancià, intentant unir la saviesa del cos amb la saviesa de l'esperit, fins que les dues siguin una. A la meva edat no es poden separar l'esperit i el cos sense angoixa i destrucció, amb les quals no es pot dir res, excepte mentides delirants."
Llegint l'antologia poètica Todos nosotros (Bartleby) de Raymond Carver, sobretot Donde las aguas se unen a otras aguas, sembla que després d'una vida al límit els darrers anys de l'escriptor nordamericà foren pletòrics. No és que morís de vell (amb tan sols 49 anys i patint d'un tumor cerebral), però la seva darrera dècada al costat de l'escriptora Tess Gallagher li oferí una estabilitat impensada, lluny de l'alcohol i dels problemes financers. Per això Incendios és un poemari tan bo (on passa comptes amb el passat) i Donde las aguas... pot semblar tou i previsible: es tracta d'una oda a la vida senzilla, al contacte amb la natura i a la seva musa particular, la Tess. Potser el seu no va ser un Déu de la vellesa, però sí una Deessa de la maduresa.
Carver, doncs, aconsegueix una certa harmonia entre cos i ànima, reflectida en la seva poesia que flueix com un riu sense meandres, directa i simple. "Perdoni's per ser un ésser humà, Ramsài. Aquest és el principi de la saviesa." Potser també va ser el principi del millor Carver.

Comentaris

  1. El vaig llegir i em va agradar força. Ara bé, en Carver com a escriptor de contes va més enllà de qualsevol de la seva poesia. És com considerar a Cortàzar o Borges uns bons poetes: seria un pecat per a la poesia... no creus? Gràcies per això. Et llegeixo. De llunàtic a llunÀtic (els cranc diuen que ho som una mica, tots...).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada