La punyeta de la religió


Aquests dies llegeixo El cinquè en joc, de Robertson Davies, i en un moment determinat he trobat aquesta afirmació per part del protagonista (ergo, del mateix Davies, professor de literatura) sobre la Bíblia: “...molts passatges del llibre havien confirmat la mev impressió anterior que la religió i Les mil i una nits eren veritables en el mateix sentit. (Més endavant vaig poder afegir que eren veritables des d’un punt de vista psicològic, no literal, i que la veritat psicològica era tan important, a la seva manera, com la comprovació històrica...).”
He tingut molts professors gens sospitosos de fundamentalisme o simplement de menjaciris que m’han fet veure la importància de la Bíblia com a text literari per se i en la pròpia literatura de tots els temps. Enteneu-me, em considero agnòstic i les meves nocions de cristianisme no van més enllà dels episodis més rellevants de l’Antic i el Nou testament. Però si els hi treiem el valor que tenen com a arma de dominació ideològica, si treiem tota la faramalla de segles i segles esclavitzant les ments d’occident, i ens ho mirem amb l’objectivitat d’un historiador de la literatura, veurem que es tracta de simples històries, per tant fabulacions, de les primeres civilitzacions (com ho fou la mitologia grega o Les mil i una nits). És més, el seu ressò és amplíssim, i fins i tot avui en dia encara trobem autors del segle XX que, encara que sigui per oposició i crítica a l’església, utilitzen referents que cal conèixer i comprendre, com ara Pere Quart. En el següent poema, el poeta sabadellenc agafa com a referència la llegenda de Jonàs, empassat per una balena a instàncies de Déu:

“Vòmit sobtós a mig pair,
encara l’emmerdissa
el gàstric suc d’aquell peixàs.
De saliva salada sobreïx.
De tant en tant escup xanguet.”


Doncs bé, moltes vegades m’he trobat enmig d’una classe pontificant als meus alumnes com si fos un predicador i amb la pregunta per part seva, de “profe, tu creus en Déu?”. Llavors els haig de fer entendre que això és igual, que el que compta és que ho entenguin per a completar el setit del text que treballem, sigui Ramon Llull o sigui qui sigui.El problema rau en què no només no tenen nocions de religió cristiana, si no tampoc de llegendes, de mitologia, d'hstòria o d’art, d’allò que anomenem cultura general i que serveix per guanyar al Trivial Pursuit, i et passes tota la classe explicant el context del poema, del text o del llibre perquè en puguin entendre unes poques frases. Però això ja són figues d’un altre paner (o del meu proper sermó)...

Comentaris

  1. Miquel (València)7:16 p. m.

    Efectivament, el catedràtic de literatura Albert Hauff ja ens ho digué a la facultat: "és un error pensar que, per ser agnòstic o ateu, no s'ha de llegir la bíblia. Perquèa la bíblia hi ha la base de tota la literatura i la filosofia bàsica per anar tirant"

    ResponElimina
  2. M'encanta Tortellà.
    Les culleres als fanals.
    El safareix al cap de la baixada de la font...
    El Bar de la Montse, mare del Job.
    No el de la bíblia, eh, el Job de veritat.

    ResponElimina
  3. Estic amb vosaltres. Ens agradi o no vivim en un context en el qual els darrers dos mil anys estan prenyats de cultura catòlica. Desconèixer-la és perdre els referents i qualsevol possibilitat d'entendre el context. és com veure en Harry Potter sense haver llegit el llibre- salvant les distàncies, of course-
    que et quedes a mitges. com un mal polvo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada