Benzina, Vila, Sostres & Londres


Feia temps que no comprava Benzina. Al número de juliol comprovo que segueix en forma (sobretot els articles d'opinió i les entrevistes: Richard Linklater, Piano Magic, Jordi Coca entre les mes destacables) i que han incorporat noves seccions, com la crònica de viatges. Una proposta tan interessant com controvertida: un escriptor narra les seves vivències d'un viatge determinat, extreient-ne una lectura i una interpretació subjectives de la gent i de l'indret. Amants del Descobir Catalunya, això no és pas una guia de viatges. Més aviat una llambregada esbiaixada però profunda pel que té de personal i intransferible.
En aquesta ocasió és l'Enric Vila qui s'encarrega de treure-li pols a una Moleskine de fa un any i reorganitzar els seus records d'un cap de setmana a Londres. Oblideu-vos, però, dels pubs, les discoteques de moda on sonen els grups de la new wave de la new wave o les passejades pel mercat de Camden o el Hyde Park: tot es redueix a gaudir dels luxes (bàsicament gastronòmics). "(...) Vaig trobar que era un restaurant molt adient per Londres, que és una ciutat frenètica, bèstia on les hi hagi. A partir d'una edat, el millor que li pot passar a un londinenc és haver fet prou diners per retirar-se al camp. No és una ciutat per a vells; n'hi ha prou d'agafar un autobús per adonar-se que està pensada per a gent jove, enèrgica i resistent."
En les seves anades i vingudes d'endrapament d'alta volada per la City, l'acompanya un tal Salvador que, no cal ser gaire suspicaç, ostenta el cognom Sostres. En l'home obsedit perquè la mama li compri un blazer per sentir-se més british, hi veig al nostre enfant terrible de pa sucat amb oli, sobretot amb estirabots com aquests: "Els pedants sou vosaltres que voleu que em prengui seriosament això d'escriure per dir que coneixeu un geni."
Vila, però, fa unes reflexions molt interessants sobre el caràcter anglès, la idiosincràsia dels britànics com a poble i la realitat de la Gran Bretanya al segle XXI: "A Londres poden ser cosmopolites sense ser pedants perquè la tradició és una base tan sòlida que res que hi afegeixis la dissol o la perverteix. Al contrari, tot sembla trobar el seu lloc, matisar el mosaic. Si la multiculturalitat no funciona a Londres no sé on funcionarà. No se m'acut una societat tan liberal i tradicional alhora, tan elàstica, tan preparada per afrontar la globalització, com l'anglesa."
Suposo que el Londres de l'Enric i el Salvador no deixa de tenir la seva lògica si tenim en compte les seves pròpies circumstàncies individuals. Un jove que visqui entregat en cos i ànima al surf tindrà en les platges de Califòrnia, Hawaii o Austràlia la seva pròpia meca. Per a ells, Londres és la cuna d'una manera d'entendre la civilització occidental i que durant molt de temps fou el centre del món. Tradició, cerimonialística, elitisme, cultura, industrialització... Ara bé, també estic convençut que el Londres de Matthew Tree seria totalment diferent i igual o més interessant: l'anglocatalà (per no dir allò tan lleig d'anglès catalanòfil, que sona a malaltia) és fill de la convulsa Londres dels vuitanta, la del conservadurisme elitista , la del nihilisme punk (London calling) i la revolta constant com a única manera de desprendre's del desencís de viure en un moment i en un lloc monstruosament depriment. I suposo que això també ha passat pel sedàs del temps, però ha deixat un pòsit en la societat londinenca que seria interessant observar.
Així doncs, objectiu acomplert en aquest primer article que llegeixo. Espero, però, que des de la redacció de Benzina vegin la necessitat de simultanejar les mirades perquè la secció de viatges no només sigui un mosaic d'indrets, també de maneres de veure el món i la gent.

Comentaris

  1. Més enllà dels gustos, trobo que la revista omple un buit que hi havia en el marc de revistes en català. A més, integra la majoria de sectors de la indústria cultural, aconseguint un equilibri entre la producció d'aquí i la de fora. Hi ha coses millorables però a nivell global em sembla una molt bona revista.

    ResponElimina
  2. Penso el mateix. És una revista molt necessària per normalitzar-nos, com si diguéssim.

    ResponElimina
  3. Anònim1:11 a. m.

    Gràcies per l'amable post i també pels comentaris. Efectivament, després d'una sèrie de viatges signada per l'Enric Vila (que com que tenien una sèrie de secundaris comuns, vam considerar que valia la pena publicar-los seguits), hi haurà noves firmes, diferents mirades i aproximacions i també altres tipus de destinacions, etcètera. Personalment, m'encantaria fer l'experiment d'encarregar a dotze autors diferents un retrat sobre Londres, i comparar. Qui sap, potser algun dia trobem l'espai per fer-ho.

    Felicitats pel bloc, per cert.

    Àlex Gutiérrez (director de Benzina).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada