Leopardi critica Plató



Deixeu-me transcendir-me per un moment: fa mesos que treballo en un poemari on m'interrogo sobre la dicotomia entre el cos i l'ànima, que tanta literatura ha donat al llarg dels temps. I la casualitat va fer que ensopegués amb un assaig de Rafael Argullol anomenat Leopardi. Infelicidad y titanismo. Me'l vaig començar a llegir, encuriosit per saber coses sobre la poesia de l'italià, però vaig descobrir que aquell material podria convertir-se inesperadament en més llenya per al foc de les meves interrogacions, sobretot quan vaig llegir el següent:

"Para él, la religión cristiana es el gran monumento que los hombres han dedicado el autoengaño de la salvación, y ha sustituido, además, el principio vital de la acción, propio del antiguo griego, por una moral debilitadora de la vida. (...) La principal crueldad histórica de Platón estriba, pues, en haber legado a la humanidad accidental la creencia en la immortalidad del alma. (...) El Universo de Leopardi es de una grandeza gélida. El hombre ante él puede sentir fascinación, pero no arropamiento para su soledad. Y no obstante, el poeta prefiere aceptar el abismo que entraña esta concepción de la realidad a ocultar tal abismo mediante la promesa -fatua- de trascendencia."

Tot i haver llegit Leopardi, desconeixia aquestes consideracions filosòfiques del poeta italià. I em semblen ecertades pel que tenen de revisió històrica de la filosofia i la religió i que l'acosten a una visió desacomplexada, més enllà del que es preveuria en un romàntic. Si bé és cert que s'enfosqueix davant la fredor d'un univers en què no hi tenim presència espiritual una vegada que la matèria desapareix, el fet de saber-ho ens deslliura de l'angoixa d'aconseguir-ho. El cristianisme es basa en aquest concepte, cal regir les nostres passes cap a uns determinats preceptes si volem que la nostra ànima, un cop morts, ascendeixi al cel benestant. L'espiritualisme, doncs, lliga les accions del nostre cos, l'ànima triomfa damunt de la matèria.

Comentaris

  1. Desprñes de visitar la teva pàgina he posat un enllaç a la secció de blocs literaris del meu bloc Tens un racó dalt del món a http://jmtibau.blogspot.com Et convido a visitar-lo i, si et sembla bé, posar també un enllaç.
    També et convido a participar als jocs literaris que proposo cada dimecres.

    ResponElimina
  2. Anònim8:40 p. m.

    YO DE VEGADES TAMBÉ UTILITZO LA POESIA PER A ALBLIDAR ELS MOMENTS AMARGS DE LA MEVA VIDA...........PODRIES PARLAR ALGUNA VEGADA DE POESIA CATALANA???????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????''

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada