Pere Ballart i la poesia



Fa dotze anys, quan vaig entrar a la UAB, ja em van avisar que, malgrat la seva joventut, el professorat de Filologia Catalana -i, en concret, els especialistes en literatura- era del milloret del país. Jordi Castellanos ja era un especialista en Modernisme, Josep Pujol en literatura medieval, Jaume Aulet en Noucentisme... Una dècada després podem sumar-hi dos autèntics cracks pel que fa a l'estudi de la poesia, Pere Ballart i Jordi Julià.
Ballart, concretament, és autor d'un dels assaigs indispensables per entendre els entrellats de la poesia, El contorn del poema. Recomanabilíssim fins i tot per als profans de la matèria. Ara torna amb El riure de la màscara que tracta l'ús de la ironia dins el gènere. Al darrer setmanari cultural de l'Avui, fent referència a l'estat poètic actual, Ballart diu el següent: "Avui (...) els lectors, encara que siguin pocs, són escollits i estan molt bregats i n'han vist de tots colors. I no admetrien una expressió que trobarien fàcil, carrinclona, cursi, etc. (...) si el poeta no vol renunciar a parlar de sentiments, a intentar comprendre'ls, en poesia ha d'adoptar una via més obliqua, una via que prengui la sal a les seves emocions i sigui més inesperada. Si en aquest intent també aconsegueix que el lector pugui adonar-se que l'està convidant a un exercici més intel·ligent que no la simple comunicació sentimental, llavors la cosa rutlla." Podeu fer-vos una idea de la facilitat i el plaer amb què es llegeixen els seus textos per la claredat d'ideesi d'exposició d'aquestes.
Més jove i a l'ombra però amb la mateixa passió es troba Jordi Julià, reconegut tant pels seus estudis -sobretot els que ha dedicat a Gabriel Ferrater- com per la seva pròpia poesia, que li han reportat un bon cabàs de premis. Però d'ell ja en tornaré a parlar un altre dia. Perquè l'Autònoma pot ser un monstre de vidre i ciment despersonalitzat, i hi vaig passar sense pena ni glòria, però sempre queda un pòsit que, com el bon cafè, et revé constantment amb el delit d'haver-lo pogut paladejar.

Comentaris

  1. Anònim4:07 p. m.

    la pregunta és: d'aquí, de tot això, ¿com acaba el bon home dedicant bona part dels assaigs al Margarit, el Rovira i tota la gent aquesta de la llàgrima fàcil?

    ResponElimina
  2. Suposo, Anònim, que tindrà la seva pròpia nòmina de favorits... Que hi trobes a faltar noms? Segurament. És la cosa dels cànons i dels gustos, ja se sap. No crec que això li resti mèrit al fantàstic "El contorn del poema". Parlar de poesia sense adoptar un to greu o impostat i no cagar-la no és fàcil. Ara bé, comparteixo la teva coïssor davant els Margarit, Rovira o Martí i Pol, els de la llàgrima fàcil, com tu dius.
    La pregunta, però, és: i perquè, per fer preguntes malicioses, t'escudes rera del silenci del teu nom? Ets ben rebut/da al llunÀtic, però m'agrada conèixer als meus interlocutors. Cal ser valent i dir les coses a cara descoberta...

    ResponElimina
  3. Crec que vindré mes sovint per aquesta página, tot i que el meu catalá escrit en fará callar algún comentari, per por a fer mal als ulls de qui ho vegi.

    Salutacions.
    Maribel

    ResponElimina
  4. Maribel, no callis res, el fet que t'esforcis a escriure en català ja és un mèrit. Segur que, encertades o no, trobes les paraules adequades per dir-nos el que penses. Gràcies per llegir el llunÀtic!

    ResponElimina
  5. Comparteixo totalment l'admiració per aquest gran professor (a part de showman ocasional...)i estudiós de la literatura que és en Pere Ballart.

    Ha fet augmentar la meva passió per la literatura d'una manera increïble (i imagino que la dels meus companys també, bàsicament pels aplaudiments de l'últim dia de classe)i m'ha ajudat a comprendre totes les possibilitats que ens ofereix la literatura.

    Ha estat un plaer poder assistir a les seves classes.

    PS: Com bé dius el professorat de Filologia Catalana és d'un altíssim nivell.

    ResponElimina
  6. Coincideixo totalment amb la Paula. Jo he arribat als estudis superiors amb un cert retras (tinc 34 anys) però amb molta il·lusió, i la primera classe amb en Pere Ballart va ser el moment en que realment em vaig adonar que per fí estava a la universitat. Les seves classes son un plaer i un privilegi.

    ResponElimina
  7. Anna ha dit... (no m'agafa el nom)

    Estic llegint el llibre "introducció a la Teoria de la Literatura", i me n'he adonat que els capítols que més m'absorvien eren els escrits per en Pere Ballart; segurament perquè són els de poesia, però també per com transmet els seus coneixements!

    Googlejant he arribat aquí, felicitats pel bloc.

    Difícilment podré assistir a una classe d'en Pere Ballart, però apunto "el contorn del poema" per a pròximes lectures!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada