Embolica que fa fort


Dels diaris catalans, La Vanguardia és el que em resulta més antipàtic. Tant per motius superficials -el disseny, la mida, l'estructura de continguts- com per motius ideològics. Les seves razzies per aconseguir col·laboradors d'entitat han fet que congregui una nòmina important en detriment d'altres competidors -Francesc-Marc Àlvaro de l'Avui o Quim Monzó d'El Periódico- i incomprensiblement eclèctica, per al que simbolitza el diari en si. Ni d'aquesta manera me l'he llegit amb millors ulls.
Aquesta setmana han ficat cullerada en el pudent tema de la Fira de Frankfurt -que, malgrat les diferències, ja put com la polèmica del Fòrum 2004 i el que aconsegueixen entre tots és marejar la perdiu i desencantar els espectadors-. Tinc les meves reticències davant una fira PER A editors -que no escriptors-, SOBRE el món editorial -que no literari- i PER TANT comercial -que no artístic-. Els autors només són una cirereta perduda enmig d'un pastís gegant.
Ara bé: per què punyetes ens volen fer sentir als catalans culpables de discriminació?
A veure: que jo sàpiga, Joseph Conrad va nèixer a Polònia, però el fet d'escriure en anglès l'inclou dins la literatura anglesa. El mateix passa amb l'irlandès James Joyce, l'indi V.S. Naipaul, l'austríac Stefan Zweig (literatura alemanya)
Que jo sàpiga, és la llengua la que determina la pertinença a una literatura o a una altra. Però, és clar, també hi ha qui ho veu des de l'òptica de la nació: com que els catalans no tenim nació pròpia, el concepte literatura catalana és menor dins un de major, Espanya. Ve a ser quelcom semblant a dir literatura extremenya o literatura murciana, en relació a l'origen geogràfic i no pas lingüístic.
Senyors, la literatura és llengua. Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Enrique Vila-Matas o Javier Cercas, però han decidit escriure en castellà, una decisió lliure i respectable. Per tant, pertanyen al regne de les paraules de la literatura espanyola. Perquè la literatura és el regne de les paraules, la nació dels mots, i les banderes o els territoris no hi tenen res a veure. La resta és faramalla, imperialisme o ganes de tocar el que no sona.

Comentaris

  1. Més clar, aigua!
    Però, per això mateix no deixaran mai d'enterbolir-la.

    ResponElimina
  2. Atsuara3:00 p. m.

    Molt ben dit!

    ResponElimina
  3. Anònim7:29 p. m.

    El problema aqui es que la literatura escrita en català dels darrers anys es una cosa molt mesquina ,petita i molt pc llegida.Mentre no aparegui un nou Pla,Rodoreda o Foix ...dons disfruto molt més amb el Cercas o el Vila-matas.No podriem destinar els quartos que dediquem a aquesta fira o a les tonteries que s'han fet darrerament a NY, a becar autors i traductors amb projectes interessants?.Es una idea ,simplement.Josep

    ResponElimina
  4. Tota la raó del món (literari)

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó. La literatura és llengua, i per tant, aquests que cites, escriptors de l'alçada d'un campanar no hi tenen res a pelar en la literatura catalana. Però un dubte: a Frankfurt es convida la llengua, la literatura o la cultura catalana? (de debò que no ho sé del cert). Aleshores, la pregunta es respon per si sola. Amb tot, és evident que acabaran anat escriptors catalans que escriuen en castellà perquè els duran les eeves editorials; les vertaderes galls del galliner. Per cert, quan "Espanya" va ser la convidada, es va debatre de si enviar escritors en català?

    ResponElimina
  6. Bravo DAvid!
    és impepinable
    jo no sé per què s'entossudeixen a discutir aquestes coses de caixó.
    que ho facin els espanyols em sembla lògic, però els catalans?
    així tampoc no hi hauria cap dubte sobre què han de fer els valencians o els de ses illes.

    ResponElimina
  7. Estic completament d'acord amb tu David. M'ha agradat molt el teu escrit. A veure si algun dia les coses a Catalunya canvien, que ja seria hora!

    ResponElimina
  8. Anònim, no crec que la literatura catalana sigui "petita i mesquina", i la qualitat més baixa que l'espanyola actual, per exemple, on fan molt soroll per no res. I si tinguéssim una Rodoreda o un Riba, doncs ens passaria igual, que les guerres africanes a Catalunya sempre han sovintejat.
    Veí: jo tampoc sé resoldre el teu dubte!
    Gràcies a tots i totes per entrar i deixar la vostra opinió.

    ResponElimina
  9. La Vanguardia, diari catanyol per excel·lència, que sempre ha jugat a la puta i a la ramoneta amb tot els temes essencials del país -el nostre- fa el joc a qui vol embolicar la troca.
    Ja ho ha dit molt bé "El veí de dalt" però ho vull reiterar, si Espanya fos l'invitada ningú es plantejaria la possibilitat que les llengües no espanyoles també hi fossin invitades.
    Patrícia Gabancho ho explica molt bé al llibre "El preu de ser catalans".

    Josep, "petita i mesquina" són les cultures que es creuen superiors a les altres, que creuen que la catalana no arriba, ni arribarà mai, al nivell de les cultures dominants.

    ResponElimina
  10. Jo també hi estic d'acord.
    Literatura és llengua.

    O podem llegir una literatura escrita en una llengua que no coneixem?

    Però també cada cop tinc més clar que en comptes de lamentar-nos, hem de votar, hem de crear, hem de treballar bé, hem de donar-nos a conèixer fora...

    Plorar menys i actuar més -malgrat els motius que tenim per plorar :-)

    Podem començar ara.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada