Novel·la gràfica



Lluny d'aquí, on el còmic té unes connotacions deliberadament menyspreuadores, el terme "novel·la gràfica" (en anglès comic-book, "llibre-còmic") va començar a utilitzar-se fa una pila d'anys per prestigiar obres que anaven més enllà de l'anècdota o de l'acudit, que transcendien les trames i recursos habituals per confegir un treball més ambiciós.

Un any més, però, a casa nostra se celebra el Saló del Còmic de Barcelona, que tornarà a recaure en els tòpics habituals: manga, patufets i superherois, un tuf a infantilisme i mediocritat, promocionat pels mitjans de comunicació, que només saben parlar de Tintin quan volen referir-se a algun producte de qualitat. Oblidant-se que el còmic, per als vertaders narradors que opten pel grafisme en comptes de les lletres o el cinema, també ha donat grans obres que no tenen res a envejar d'altres arts, tant pels temes tractats com pels recursos narratius.

Un adult, doncs, no ha d'avergonyir-se de llegir còmics, igual com llegeix novel·les o veu pel·lícules, quan té a l'abast meravelles com Maus, d'Art Spiegelman, una de les grans obres sobre el nazisme; Píldoras azules, el retrat sense afectacions del dia a dia del dibuixant Frederik Peeters i la seva parella seropositiva; els testimonis de grans conflictes bèl·lics del segle XX com són Palestina i Gorazde: zona protegida a càrrec de Joe Sacco; Barrio Lejano, on Jiro Taniguchi envia el seu protagonista al passat perquè reflexioni sobre la mediocritat del seu present; Ghost World, on Daniel Clowes retrata la incomprensió i la fi de l'adolescència de dues jovenetes freaks; Louis Riel, l'ambiciosa biografia d'un dels pares del Canadà, defensor dels drets dels mestissos, polític fundador de la província de Manitoba i rebel místic, dibuixada per Chester Brown; Berlín, on Jason Lutes narra els anys anteriors a l'ascensió del nazisme al poder...

Varietat, qualitat i serietat són les característiques de la majoria de novel·les gràfiques que s'editen. És clar que cal saber triar, però l'experiència acaba essent tant satisfactòria com qualsevol bona novel·la. Fora els prejudicis.

Per acabar, una curiositat: el món del còmic també ha fet incursions en la literatura, fent-ne diverses adaptacions. De les darreres editades, les més curioses: La ciudad de cristal de Paul Auster, La metamorfosis de Kafka i En busca del tiempo perdido de Proust (!). Aquesta última, tot un repte només a l'abast dels francesos, els millors a l'hora de valorar les qualitats d'un art anomenat còmic, bande désinée, fumetto o com volgueu anomenar-lo.

Comentaris

  1. Em vaig comprar la novel·la gràfica del Loius Riel a finals de l'any passat i em va agradar força, tot i explicar una complicada trama política és àgil de llegir i visualment peculiar. A veure si algun autor català que no caigui en la "comicitat" del "còmic" pugui fer una "bande dessiné" (tira dibuixada) explicant la història de Catalunya... podríem veure les sanguinolentes escomeses almogàvers al més pur estil 300...
    Una abraçada Llunàtic!

    ResponElimina
  2. Anònim3:15 p. m.

    Així es parla David!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada