"Llums a la costa", de Jaume Benavente



De naufragis, tristesa i bellesa. D'això parla el món literari del barceloní Jaume Benavente que, amb el seu darrer treball Llums a la costa (Columna, Premi Pin i Soler), assoleix la maduresa de la seva proposta. Densa i reposada, la seva veu és un eco que recull les vides privades dels seus personatges, un grup d'excèntrics que malbaraten el seu present a través de la mediocritat i la grisor. En una citació, Benavente ens recorda que només existeix el present, un pàram àrid i enorme on conflueixen la memòria del passat esgotat i els anhels irrealitzables del futur. Això mateix són les seves novel·les, amb personatges a la deriva, nàufrags que es mouen en escenaris reals que Benavente coneix o ha visitat i dels que sap traslladar-nos més l'ànima i l'atmosfera que no pas el simple delit estètic.

L'Eusebio Sena (el personatge més polièdric i seductor de la seva carrera, sens dubte) i la Cèlia Vidal, biògrafa involuntària del vell professor de lletres clàssiques, fugen i busquen a la vegada i en el seu viatge naufraguen a Lisboa. De fons, però, retorna l'eco de l'illa de Madeira (que ja va donar peu al seu excel·lent dietari Viatge d'hivern a l'illa de Madeira, germen d'aquesta novel·la), escenari dels anys de joventut de Sena i motiu de la segona part de la novel·la, "El quadern". Aquest és el punt d'inici de la lenta confessió que Sena farà a la Cèlia sobre les misèries de la seva vida, amb un exili i un empresonament polítics, moltes frustracions i penúries i una mica de bellesa.

A mi m'agraden molt Nocturn de Portbou i Viatge d'hivern a Madeira, però reconec que amb aquesta darrera novel·la Benavente s'ha fet gran. Ja no hi ha excuses perquè no se'l descobreixi i passi a la primera línia dels nostres escriptors catalans. Llums a la costa és la realitat d'un autor sòlidament diferent dins el nostre panorama, desmarcant-se dels tòpics literaris habituals (col·loquialisme, costumisme, memòria històrica), creant un món personal i sense restar qualitat a la seva proposta.

Comentaris

  1. Donat que intento llegir aquest blog i que ja he fet algun comentari en altres ocasions, m'atreveixo a fer-ne un avui. Jo vaig viure en primera persona la presentació de la novel·la a Tarragona. juntament amb aquesta presentació es donaven a conèixer al pública altres cinc treballs dels guanyadors dels altres Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Estic orgullosa d'haver guanayt el primer premi de narrativa per Internet Tinet amb el conte "Sopa instàntania" i haver-lo presentat en companyia del de Jaume Benavente.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada