La feina bruta


Sofia Coppola jugava en el títol del seu film Lost in translation amb aquesta sensació de pèrdua, d’incomplert que comporten les traduccions d’una llengua a una altra (a banda, és clar, dels sentits metafòrics que li vulgueu donar). La traducció és, com la crítica, una de les arts literàries més delicades, i com la correcció, una de les feines oblidades, soterrades i malpagades. El post d’avui el dedico al meu lector Pau, que va fer-me present l’oblit d’aquesta figura tan solitària però tan important quan vaig parlar d'Elogi de l'ombra: "Em sembla que aquesta "excepció" que representa la col·lecció "El far" es mou molt per recomanacions i propostes dels propis traductors."
No sé qui va ser que li vaig llegir que la traducció és el millor ofici per aprendre a escriure. Segons el meu parer, el traductor és un deconstructivista, perquè el procés de feina comporta deconstruir l’obra, arribar fins les seves entranyes, entendre el procés i l’esquelet i traslladar-ho a la pròpia llengua. És un procés de reescriptura, de re-crear. A la vegada, la traducció ha de ser quelcom natural, el traductor no pot convertir-se en l’estrella (casos tan obvis com l’indigest Sagarra amb Shakespeare, sort del Salvador Oliva i les seves traduccions dels anys vuitanta), ha de tornar-se invisible i deixar que el text flueixi amb naturalitat.
Ja està, Pau. Jo també em solidaritzo amb els traductors. I amb el meu gremi, els correctors, en un graó inferior i tot. M’ha arribat a les orelles que La Campana no fa servir correctors i bons escriptors ja n’estan fins els nassos de veure els seus textos esquitxats de faltes d’ortografia i errates editorials que només rebaixen la qualitat i la seriositat del producte final (sento que t’hagi tornat a passar, Jaume). Què passa quan les mateixes editorials no creuen en el criteri dels traductors o no confien en què una bona correcció sigui necessària?
Sí que es perd alguna cosa en la translació d’un text al paper imprès, però no serà per la bona feina d’un munt de professionals.

Comentaris

  1. Si noi. Sembla ben difícil publicar un text immaculat. Sempre hi ha el follet de la impremta que ta la juga...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada