Al fons del cor


Al fons del cor, amagat en un racó, hi duia un problema que, per casualitat, va sortir a la llum. Llavors, em vaig espantar i em van haver de curar. Moltes hores mortes, una mica de neguit i por, moltes coses aturades, una intervenció i molts pensaments.
El darrer mes he estat fora del món. La salut és un bé escàs que només trobes a faltar i només hi dones importància quan és absent. Ara torno, a poc a poc, sense ganes de fer-ne un gra massa però amb ganes de tornar, amb ganes de trepitjar fort i de recuperar el meu espai, que no el temps perdut. Que no es recupera mai, com la son perduda.
Avui encara no tinc esma, però prometo transcriure aviat una crítica de Llums a la costa, la novel·la que m'ha acompanyat tots aquests dies.

Comentaris

  1. vladimir3:29 p. m.

    llunÀtic,

    i mira que se n'escriuen de coses sobre el cor... i en definitiva, el més sublim d'aquest muscle és que faci tic-tac amb regularitat i monotonia.

    Ànim! i cuida't molt.

    ResponElimina
  2. Espero que t'hagis ben recuperat. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada