"1.280 ànimes", de Jim Thompson


Mai he estat un gran lector del gènere policíac o més concretament de novel·la negra. Tan sols he llegit puntualment aquells títols inexcusables que els bons coneixedors et recomanen (Collita negra, El falcó maltès i, més tangecialment, Escopiré sobre les vostres tombes, de l'inclassificable Borís Vian) i aquest ha estat el cas amb 1.280 ànimes, de Jim Thompson (1906-1977), de qui només sabia que una novel·la seva era el germen del film La huida.
En el seu moment va ser considerat el successor de Dashiell Hammett i Raymond Chandler, però li va costar aconseguir un cert èxit. Els seus lectors consideren 1.280 ànimes la seva millor novel·la, i no m'estranya. Amb un estil sec i directe, el seu retrat del sheriff Nick Corey, narrador de la trama, juga amb el lector de tal manera que les capes de la personalitat del personatge van caient quan més li interessa, despullant-lo com si fos una ceba. Això vol dir que la trama amaga intel·ligents girs que sorprenen perquè acaben per mostrar-nos que Nick, en principi un penques curt de gambals, en realitat és un manipulador intel·ligentíssim, un assassí nat que fa i desfà gràcies a la impunitat que li dóna la seva posició de guardià de la llei. La resta de personatges que l'envolten són prototipus de l'Amèrica profunda dels anys vint i trenta que tant bé sap retratar Thompson. Ell mateix va dur una vida força moguda, de la qual us en podeu fer ressò en aquesta web: http://gangsterera.free.fr/fichaJimTompson.htm
Per cert, 1.280 ànimes fou editada en el seu moment per "La cua de palla", aquella gran col·lecció d'Edicions 62 de novel·la negra que ara el grup editorial ha rescatat amb la reedició d'El falcó maltès. A Catalunya sempre hem tingut bons lectors del gènere i bones incursions d'escriptors catalans: Jaume Fuster, Andreu Martín, Manuel de Pedrolo, Ferran Torrent...

Comentaris

  1. sembla que ens hem posat d'acord, l'altre dia parlant amb el Xavi em va comentar que també està llegint novel·les negres xD jo ja en porto unes 4 en els darrers mesos... i és que tenim un passat que ens uneix.

    ResponElimina
  2. Et convido a visitar el meu bloc de temàtica literària on també proposo jocs http://jmtibau.blogspot.com
    D'altra banda, tant de bo algun dia puguis llegir i et vingui de gust comentar algun dels meus reculls de contes breus.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada