La identitat


El cos m'ha traït. He hagut de passar-me sis dies a l'hospital per un virus i en aquestes condicions la ment es veu obligada a ser prosaïca, a concentrar-se en el dolor i en com suportar-lo. Però passats els dies de més urgènica i amb un bon munt d'hores tedioses entre prova i prova, he reprès Ferragus, de Balzac. Després d'un inici on l'enamorament romàntic enceta la història, la cosa es complica amb l'aparició de la figura tèrbola del Devorant Ferragus. El noble August de Maulincour es jugarà la vida per resoldre l'enigma que s'amaga rere el vellard inquietant. És clar que per al lector esdevé el motiu principal de l'obra, potser només superat per la magnífica ploma de Balzac, que em té seduït com no em passava des d'Stefan Zweig, precisament alumne avantatjat del francès.
En plena convalescència hospitalària m'han fet un regal, m'ha arribat Llums a la costa, la darrera novel·la de Jaume Benavente. Gràcies per la confiança, Jaume. Aquesta vegada edita Columna i ha guanyat amb ella el darrer premi Pin i Soler. El preludi, ja ho dic ara, és magnífic, el millor que ha escrit fins ara l'autor barceloní, amb uns peixos voladors com a metàfora i motiu central de l'escena. A continuació, tornant pels territoris de la novel·la llarga que havia abandonat amb Nocturn de Portbou -entre l'una i l'altra ha experimentat amb la literatura de forma reeixida a Viatge d'hivern a Madeira, responsable directe del seu nou treball-, ens situa a Lisboa, on una escritora/traductora barcelonina s'obsessiona amb la identitat d'un personatge anomenat Eusebio Serna.
Un altre cop l'obsessió per les identitats, pels personatges que desprenen una aura determinada. Personatges que viuen en una frontera difuminada entre el present que ocupen, desubicats, i el passat intuït i que volem desvetllar.
Més endavant ja faré l'oportuna crítica de Llums a la costa, sens dubte.

Comentaris

  1. Amb aquesta novel·la, Jaume Benavente se'ns ha fet "gran". El coneixia per "Nocturn de Portbou" i "L'ajudant de Kleper", i quan farà un parell de setmanes o tres, la vaig llegir.... Iep, que no és cap demèrit el que ara redactaré, però havia aconseguit escriure no sé quantes planes -300 ? - sense explicar massa cosa, vull dir, que sense inventar cap gran història de qui sap què, t'havia mantingut un grapat d'hores enganxat a la novel·la gràcies a una narració senzilla. Hi ha una altra forma de literatura, i Benavente està fent-se un forat dins del món de les lletres valencianocatalanes. Bo, molt bo. Espere que et trobes millor -de salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada